Amb tot en contra

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Ja fa temps que els independentistes vam decidir optar per una via, malgrat saber que ho tenim tot en contra. O molt en contra.

I no parlo de l’estratègia partidista d’algunes formacions, de la que també en podria parlar. Parlo dels atacs i persecucions que rebem els que opinem lliurement i tenim posicionaments concrets a través de les xarxes per part d’aquelles persones que han estat manipulades en contra nostra, amb tergiversacions interessades de discursos i talls de vídeos fets de manera interessada i acotada per voler manipular tot el sentit de la frase. I us en posaré un exemple: posem per cas que diem la frase «L’animal que vam veure l’altre dia a la granja d’en Marc, és un cabró». En aquest cas estem definint quin tipus d’animal vam veure a la granja. Però, si obviem la part que diu «l’animal que vam veure l’altre dia a la granja d’», ens queda «En Marc, és un cabró».

Doncs aquesta ha estat l’estratègia que va utilitzar el nacionalisme espanyol per criminalitzar les opinions d’alguns, a través dels seus altaveus mediàtics controlats al més pur estil propagandístic de l’alemanya del III Reich.

I, sense possibilitat de defensa, les han fet vàlides fins al punt que això ha comportat falses denúncies per fets que no han ocorregut.

Fins i tot pot arribar a que algun cos policial pugui complimentar un atestat arbitrari per denunciar una persona simplement pel fet de defensar el dret d’utilitzar la llengua catalana en un aeroport de la geografia catalana. I no ha passat una vegada. Ni a Catalunya, ni a la resta dels Països Catalans.

Els catalanoparlants ens hem mal acostumat a les agressions lingüístiques que ha perpetrat el Regne d’Espanya contra el nostre poble, amb la complicitat dels poders.

- Publicitat -

Tenir-ho en contra és també que agents de cossos policials s’apropiïn il·legalment de material d’un investigat sense cap ordre judicial o que maquillin atestats per inculpar un delicte de terrorisme a vuit joves d’Altsasu per una baralla en un bar, malgrat hi hagi proves i testimonis que ho desmenteixin. I que la justícia tiri endavant amb aquesta aberració.

O que aquest poder, el judicial, es permeti el luxe de mantenir retinguda a una persona en un municipi perquè han trobat una màscara i un xiulet a casa seva. O que obligui altres persones a exiliar-se per les lletres de les seves cançons.

Tenim molts extrems que ens ensenyen que estem lluitant contra un Regne capaç de tot, de la mentida i tergiversació més roí, per tal de guanyar i aconseguir l’Estat uniformitzat que sempre han desitjat.

I davant de tot això, trobem gent que estem disposats a donar la cara i a seguir opinant, perquè creiem fermament que tenim dret a fer-ho. Que tenim dret a expressar-nos, malgrat saber que vivim en un Estat on la justícia és percebuda pels seus ciutadans com la quarta amb menys independència de la Unió Europea.

Estem disposats a seguir lluitant pel que creiem, a defensar-ho, malgrat tenir-ho tot en contra. Malgrat ens hagin amenaçat, insultat, vexat als nostres domicilis i que haguem vist que la justícia dona via verda a fer-ho.

Seguim lluitant per combatre aquesta imposició ideològica i d’únic discurs d’un Estat que no hi té res a perdre, perquè com va afirmar Cayo Lara a la Palma del Rio, «sense els catalans, Espanya no pot sobreviure amb les condicions actuals. I es perden moltíssimes subvencions com el PER».

Seguim lluitant i plantant cara, malgrat saber que qualsevol dia d’aquests ens poden empresonar per les nostres idees, com passa amb els Presos Polítics, o ens haguem de veure forçats a deixar la nostra terra per fugir de la injustícia d’aquells que estan disposats a tot, malgrat els informes que puguin sorgir de grups d’experts de les Nacions Unides.

Plantant cara a un Estat disposat a seguir mentint al món, per exemple sobre el que va passar l’1 d’octubre, on encara neguen l’excés de la força i la violència policial exercida per uns cossos de seguretat que no van complir el mandat judicial en el que especificava clarament «Sense alterar la pau social».

Alçant-nos contra governs encarregats de dinamitar la democràcia a Catalunya i d’utilitzar l’espionatge i els diners de tots per perseguir governs legítims i persones, encar que això vulgui dir violar la legalitat en altres països (com quan van posar el dispositiu de seguiment al vehicle del MHP Carles Puigdemont), o dient prou a ministres que són capaços d’inventar escopinyades i d’aturar entrevistes perquè no els pregunten allò que voldrien.

Hi ha molta feina per fer, i l’enemic és poderós. Molts no ho voldran entendre, però som molts els que pensem que el Regne d’Espanya està disposat a anar a totes per mantenir la seva posició actual de poder contra un territori tractat com a colònia, espoliat i menyspreat.

Deixem les batusses i les diferències de banda, siguem de dretes o d’esquerres, de Girona o de Lleida. Perquè el que ens uneix s’ho val més.

Fem la República, iniciem el procés constituent, duguem-lo a terme. Després, decidirem democràticament què fer amb les diferències que puguem tenir. I no a cop de violència.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca