La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística portaran a terme aquesta tardor una nova fase del Pla Ofercat de promoció dels usos lingüístics en 4.525 establiments comercials de 10 ciutats catalanes. Es tracta de Cerdanyola, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans. Els plans del programa, adaptats als municipis i als tipus d’establiment, informaran els comerciants de les obligacions i la necessitat d’atendre els clients quan utilitzen el català, d’acord amb el que estableix el codi de consum, i també dels avantatges d’adaptar-se a la llengua del client des d’una perspectiva de màrqueting.
Els resultats de la darrera onada de l’Ofercat, duta a terme la tardor de 2018, van reflectir una situació lingüística territorialment diversa i, també, un clar interès dels comerciants per adaptar-se lingüísticament als clients. Aquesta conclusió s’extreu de la comparació entre la llengua amb què inicien la conversa quan el client entra la botiga i el grau d’adaptació que mostren a la llengua del client.
En localitats com Vic o Vilafranca, l’ús espontani supera el grau de coneixement de català que hi ha a la població. En canvi, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú i Terrassa presenten un ús espontani inferior al grau de coneixement, fenomen molt més marcat en ciutats com Cornellà, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels i El Prat de Llobregat. En aquest sentit, l’estudi conclou que l’adequació a la llengua catalana tendeix a apropar-se, en la majoria de ciutats, al grau de coneixement de la població, tot i que observa clares diferències territorials.
Immigració i tipus d’establiments
L’estudi mostra diferències significatives en l’oferta en l’ús oral de català entre els comerços regentats per persones nascudes a l’Estat i els que són regentats per estrangers. Així, els estrangers s’identifiquen molt menys amb el català i tendeixen a una menor adequació oral, tot i que les diferències es redueixen en el cas de la retolació identificativa. També hi ha diferències importants en l’oferta de català segons el tipus d’establiment. Els que obtenen valors més alts són els mercats, seguits per les botigues a peu de carrer, amb valors alts en la retolació identificativa i la llengua d’adequació, però no tant en les altres variables. Quant a les grans superfícies, presenten valors alts en retolació identificativa i en adequació a la llengua del client, i inferiors en els altres paràmetres. Als establiments de centres comercials hi ha una situació similar.
En paral·lel a l’Ofercat, durant la tardor de 2019 també es portarà a terme el pla pilot del programa Emmarca’t Territorial, que té l’objectiu d’impulsar l’ús del català entre els establiments amb una alta notorietat en una localitat. Enguany, se seleccionaran 120 establiments notoris corresponents a 6 localitats i s’hi portarà a terme una acció que, a més de promoure l’ús en la retolació o l’atenció al públic, també el promourà en l’atenció telefònica, l’acció publicitària i la presència a les xarxes socials.