Quedem a la mateixa plaça gracienca on algú un dia li va dir “aquesta llum accentua el teu somriure”, com canta a la cançó Lligar no és lo teu. I és que la Susana Ventura, la Suu, fa lletres sobre coses que li passen. I escriu molt, a tot arreu. Segurament per això, només un any i mig després de treure el seu exitós disc de debut, ja té a punt les cançons que formaran part del segon àlbum. Aviat es tancarà a l’estudi, però abans encara li queda la traca final d’una intensíssima gira de més d’un centenar de concerts.

El teu primer disc el vas titular Natural, perquè molts seguidors a les xarxes et deien que se’t veia molt natural i propera. Costa seguir sent natural després de tot el que t’ha passat des que vas publicar el disc?

És complicat, i potser per això cada vegada estic menys a Instagram, perquè vull seguir sent jo, i no estar tot el dia exposada. Continuo penjant-hi les meves coses, les meves cançons i versions que faig, perquè m’agrada compartir-ho i que la gent ho vegi, però cada vegada menys.

“Segurament sense Instagram jo ara no seria cantant”

Deus molt a Instagram.

Segurament sense Instagram jo ara no seria cantant. És una xarxa molt grossa que et facilita molt les coses, tenint el mòbil a la mà pots arribar a gent de l’altra punta del món, és increïble. Vam anar a tocar a Bilbao fa uns mesos i cantaven les cançons en català senceres i ben pronunciades! Ara bé, tal com te les facilita també et pot complicar la vida, perquè estàs molt exposat.

Tens 19 anys. T’ho vas arribar a imaginar mai quan començaves a tocar la guitarra que et podria arribar a passar tot això?

Què va! Feia temps que anava fent concerts jo sola amb la guitarra, tenia quatre cançonetes i sobretot tocava versions. Vaig treure el disc amb tota la humilitat del món per veure què passava.

“Se’m posa la pell de gallina quan en un concert veus que el públic canta les cançons”

Quina cara se t’anava quedant quan veies que les reproduccions de les cançons i del videoclip no paraven de créixer?

Més que per les reproduccions a les xarxes, quan de veritat se’m posava la pell de gallina, i encara ara, és quan veus que als concerts el públic canta les cançons. Un dia escrius una lletra a casa o on sigui, la cantes en un escenari, i de sobte molts altres també l’estan cantant. És increïble!

Suposo que ja t’han preguntat moltes vegades per què el teu nick és @tontaca13.

Ve d’un col·lega que sempre em deia “Tontaca”, i a l’hora de crear-me el compte estava amb ell i vaig posar-me aquest nom, i ja no me l’he canviat. A vegades pesa una mica, fa vergonyeta.

I el 13?

És el número preferit.

Per portar la contrària.

Exacte.

“Igual que puc dir que soc lesbiana o que soc heterosexual, també he de poder dir que soc poliamorosa”

No tens problemes per parlar de segons quins temes. Per exemple, has declarat que ets poliamorosa. 

Penso que és una cosa que s’ha de normalitzar. Igual que puc dir que soc lesbiana o que soc heterosexual, també he de poder dir que soc poliamorosa. Em sento còmode tenint més opcions. Si proves només gelat de xocolata i tota la vida menges el mateix gelat, al final t’avorreixes. En una relació tancada em sento ofegada. No m’agrada posar-me cadenes.

Però és clar, has de trobar altres persones que també estiguin d’acord amb aquest tipus de relació.

Aquí està la feina.

També has explicat que moltes lletres d’aquest primer disc van sortir després d’una relació tòxica que vas tenir. Fer cançons és una manera de fer teràpia?

Canto sobre allò que em passa, no em sé inventar històries. Tot allò que hi ha a les cançons és real. Quan vaig sortir d’aquesta relació estava en un moment creatiu molt intens i vaig començar a escriure un munt, i potser sí que em va ajudar a treure les coses dolentes. Després de cantar-les moltes vegades i passat el temps ja no és ràbia allò que sento, sinó que penso “uau, crec que vaig fer bé!”

Al disc hi és present la reivindicació feminista, especialment en la cançó Reinas, en què dius frases com Nosotras solas podemos / No necesitamos que nos salves de nada / Mejor sálvate a ti. Serà aquesta, la del feminisme i les reivindicacions en general, una línia que seguiràs com artista? 

Com he dit, parlo d’allò que em passa, i el feminisme, lògicament, me’l sento en primera persona perquè soc una dona i visc en aquesta societat que és la que és. La cançó Reinas parla de coses que m’han passat o em van passar de petita pel fet de ser noia. No sé si seguiré amb aquest tema, suposo que sí perquè em segueixen passant coses, però no sé si com a banda hem de portar aquesta etiqueta, no som Roba Estesa o altres grups clarament reivindicatius. Parlo del que em passa i el feminisme està dins de la meva vida perquè soc una tia.

Tot i que hi ha dones que estan en contra del feminisme.

Hi ha coses que no s’entenen. Quan portes tants anys trobant-te en situacions discriminatòries, si no ets capaç de defensar-te tu sola o mires cap a una altra banda vas per mal camí.

Falta una cançó himne del feminisme?

La música pot ajudar a canviar moltes coses, però no crec que una cançó suposi un abans i un després en res. Penso que el més important per aconseguir els objectius és ser constants.

Hi ha por de posicionar-se en segons quins temes, entre una part del món de la cultura?

Jo de por, gens, no tinc pèls a la llengua per res, i encara menys per por de perdre patrocinadors ni res d’això. Crec que a Catalunya no tirem gaire de patrocinadors, em refereixo sobretot a la música de festa major. Crec que els músics de festa major no ens tapem la boca per caure millor ni pitjor.

Ara que dius això de música de festa major, certament el teu primer disc és festiu, però al mateix temps molt variat en quant a influències. 

En el segon em definiré més, acotaré més l’estil. Escolto molts tipus de música diferents, des d’Extremoduro fins a Buenavista Social Club, i al disc hi ha des de cúmbia fins a reggae, pop, ska…

Què més ens pots avançar, del segon disc?

Sortirà a principis de l’any que ve. Estem treballant-hi molt fort, tot i que també estem de gira i hem de compaginar molt bé els temps. Seguiré parlant d’allò que em passa a mi, i com en el primer hi haurà cançons en català i en castellà.

Tenim títol? 

Encara no.

Hi haurà col·laboracions? Ho pregunto perquè a tu te’m vist col·laborar en temes de Lildami, Pupil·les…

No ho sé encara. Allò que sí que m’agradaria en un futur és fer un disc tot de col·laboracions. Però més endavant, quan conegui més gent. Ajuntar en un disc tota la gent maca que vaig trobant pel camí de la música.

“La música és una arma molt grossa i si ens ajuntem totes la podem usar d’una manera preciosa”

Veig que t’apassiona força fer col·laboracions amb altres artistes.

És pel fet de compartir. La música és una arma molt grossa i si ens ajuntem totes la podem usar d’una manera preciosa. Serveix per crear sentiment a la gent, per produir  reaccions. I si hi ha algú en el sector que pensa com tu, que està en el mateix camí, és increïble. Amb Pupil·les, per exemple, ja ens coneixíem, però a partir d’aquesta col·laboració ens hem fet més col·legues.

Ja que parlem d’altres músics, com veus l’escena musical de casa nostra?

Penso que estem en el moment més àlgid de la música catalana. No paren de sortir artistes, com Lildami, que ho estan petant. Hem arribat per quedar-nos, s’estan fent les coses bé, i a més a més hi ha paritat. Tinc molta sort d’haver sortit en aquest moment.

“La nova fornada de músics hem arribat per quedar-nos, s’estan fent les coses bé i a més a més hi ha paritat”

Amb qui t’agradaria compartir escenari que encara no hagis compartit?

De casa nostra, amb La Pegatina, que sempre m’han agradat molt, i sé que ho farem. Si m’he de flipar més, amb Lady Gaga.

L’èxit t’ha arribat en una època de la vida en què normalment s’han de decidir coses com ara si s’estudia una carrera o un ja es posa a treballar, què volem ser a la vida… Tu ja tens clar que et vols dedicar a la música?

Quan vaig gravar Natural estava fent 2n de batxillerat, i ho vaig haver d’aparcar. Estic acabant-lo, i m’agradaria molt, quan pugui, estudiar Filosofia, i si no alguna cosa d’Humanitats, Sociologia… Ara mateix no podria, no tinc temps, però penso que acabaré trobant el moment.