La unitat interessada

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Quan parlem del concepte de la unitat independentista, automàticament, un sector de la gent genera anticossos cap a una paraula que no representa gens el seu ideari republicà, i d’altres ho consideren quelcom fonamental i inseparable de qualsevol estratègia que parli de república catalana. I permeteu-me que digui, que els dos tenen raó, i els dos estan equivocats, m’explico.

Unitat, sí. Però no aquesta unitat. Unitat com a estratègia conjunta entre tots els sectors polítics i socials del país, amb fites i objectius a treballar plegats per tal de materialitzar un projecte. Però no pas unitat com a estratègia partidista d’un únic espai polític. És complicat trobar l’equilibri, ja que unitat representa un concepte inicialment molt sentimental, però és urgent i necessari teixir novament les complicitats que ens van permetre realitzar fites com la del referèndum de l’1 d’octubre.

També és urgent que tots plegats aparquem conceptes infantils com el de les llistes unitàries. Una idea que únicament ens porta a caure en debats estèrils de fons buit. Perquè no s’ha fet mai cap llista única, ja que JxSi no comptava amb la CUP, ni res apunta que se n’acabi fent pas cap. Les llistes úniques són la renúncia final a poder treballar el discurs independentista des d’un ampli espectre ideològic. Cal llegir que ara mateix tenim espais polítics que són anticapitalistes parlant d’independència, i d’altres que tracten la matèria econòmica des d’un punt de vista més liberal. I posar-los a tots sota el mateix paraigües és un suïcidi. Això no treu ni impossibilita l’aparició de nous projectes que recullin els sectors més crítics, i jo, personalment, estic totalment a favor d’impulsar alternatives com Primàries. Alternatives crítiques que si són ben portades, poden sumar molt.

A tot això i retornant al tema de la unitat, crec que el resum seria la urgent necessitat de començar a utilitzar el concepte amb responsabilitat, i fer-lo servir de manera útil per tal de recuperar l’estratègia compartida. El problema crec, que per arribar a aquest punt, segurament ens caldria un punt de maduresa i autocrítica a l’independentisme que ara mateix no tenim.