Justícia espanyola, credibilitat compromesa

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Dia rere dia tenim més evidències sobre la credibilitat que té la justícia espanyola. Ho hem viscut tots amb un judici que era més propi d’una farsa que de justícia real.

Un judici on tothom ha presenciat clarament una persecució ideològica, amb uns magistrats que dispensaven un tracte molt diferent segons si algú era testimoni de la defensa o de l’acusació. Corregeixo, segons si ideològicament estava alineat amb la defensa o amb l’acusació i la fiscalia.

Però en tenim més exemples. No hi haurà cap conseqüència per Albert Rivera ni pels periodistes que van assenyalar i publicar les cares i perfils dels professors de l’IES Palau. Quedarà en un no res, ja que acostumen a ser coses «de canalla». Tampoc passa res quan espanyolistes deixen missatges a domicilis de Mossos d’Esquadra amb coaccions i connotacions homòfobes. Passa de ser un delicte d’odi a ser simplement un delicte lleu d’injúries.

Però, us imagineu la mateixa situació si l’habitatge fos d’un dels agents espanyols que van actuar l’1 d’octubre? Si ho haguessin dut a terme independentistes? Creieu que la reacció i la sentència del jutge seria la mateixa?

Havent sortit aquesta sentència, entenem doncs que la justícia dona via verda a la població per assetjar la gent a casa seva amb missatges homòfobs i buscant la intimidació? La resposta hauria de ser que sí, no? Però tots tenim la seguretat que les normes no seran les mateixes si penses d’una manera o d’una altra.

I els ciutadans hem d’acceptar com des dels poders judicials espanyols es destrossen els drets i llibertats d’una part de la població. Evidencien que tots els ciutadans no som iguals davant la llei. I d’això s’encarreguen els fiscals (recordem alló de ‘Ésto la fiscalia te lo afina’) i els tribunals.

Només amb l’assoliment d’una república catalana i aranesa aconseguirem tenir una justícia real i igual per a tothom. Començant des de zero. Perquè tots tenim la percepció que el Regne d’Espanya, lluny de voler solucionar-ho, li estan bé les coses tal com estan. Perquè en el fons no han volgut abandonar mai allò de «España una y no cincuenta y una», ni fer net d’una ideologia que encara es percep ben present en les institucions i poders de l’Estado: la del franquisme i el feixisme més fosc.

- Publicitat -

El poble de Catalunya ha de reclamar fer efectiu el que va votar i va decidir, i que els representants que van ser escollits per defensar-ho, ho portin a terme.

Els ciutadans de Catalunya mereixen respecte sobre les decisions que van prendre i per les que van lluitar, malgrat tenir tot un Estat que es val de la seva justícia i fiscalia polititzada per no condemnar la violència policial ni els seus abusos.

Un poder polític que incidirà sempre sobre el poder judicial per obtenir les sentències que més els interessin. O no ho percebeu tots així?

La justícia hi hauria de ser per fer justícia, i no per fer política. No poden intervenir en problemes polítics, ja que exerceixen un abús de poder desmesurat que dilueix les fronteres entre la comissió real d’un delicte o la vulneració dels drets.

Això ja és així avui dia, mentre les justícies alemanya, belga. Suïssa o escocesa prenen resolucions completament diferents de les que prenen des de la justícia espanyola.

Fins quan haurem d’acceptar aquesta percepció d’inseguretat, de manca de protecció dels nostres drets, de les nostres llibertats… per part d’un sistema judicial que s’ha mostrat ineficient i còmplice de la persecució ideològica?

Fins quan seguirem maquillant la situació i sense denunciar clarament que no vivim en una democràcia de ple dret?

Fins quan acceptarem que la fiscalia afini el que vulgui afinar, mentre no persegueix aquells que reconeixen haver-se carregat el sistema sanitari català, contra aquells ministres que afirmen que cal desinfectar un territori o que a Amèrica només es van matar quatre indis?

Cal que els ciutadans facin aquesta reflexió i que siguin conscients que el poder col·lectiu i la voluntat del poble queda per sobre lleis i sentències injustes. I si el que dic no és veritat, com creieu que es va abolir l’esclavitud? Com creieu que es va avançar en els drets de la dona? I del col·lectiu LGBTI?

Vull creure en la justícia, però potser no hi podrem creure mentre formem part del Regne d’Espanya, que tenen la credibilitat més que compromesa.

- Publicitat -