La cinta inclou una vintena d’entrevistes entre els quals directius, treballadors, mecenes, cantaires o artistes reconeguts per tal de mostrar com es va viure la crisi des de dins. Oller ha assegurat que la productora ha tingut plena independència amb el tractament de les fonts i l’enfocament del documental. El Palau està negociant amb mitjans per tal d’emetre el documental més enllà de la pròpia plataforma Palau Digital.
El cas Palau va suposar un desfalc de 23 5,9 MEUR i una despesa posterior per l’entitat de 5,9 MEUR, entre subvencions que es van haver de tornar i despeses en advocats i auditories. Oller ha volgut destacar que el pressupost s’ha doblat en els últims deu anys, i ha passat de 705.134 euros la temporada 2008-2009 a 1,46 MEUR el 2018.
Estratègia a quatre anys vista
La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana ha destacat que el nou Pla Estratègic és un “pla continuista amb l’anterior” i que la seva principal novetat és la innovació, que se suma als altres valors del darrer pla com són “l’excel·lència, la participació, el compromís social i la catalanitat”. L’entitat ha indicat que aquests valors es dotaran d’un sentit més ampli, i especialment la innovació, que ja “era present anteriorment i que ara s’explicita i s’emfasitza amb els conceptes de modernitat, creativitat i risc com a eixos centrals per al proper període”.
“Amb el nou pla estratègic estem treballant per enfortir el sentiment de pertinència i família coral promovent col·laboracions entre tots el cor de la casa”, ha dit el director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic del Palau de la Música Catalana, Simon Halsey.
Durant el nou període 2019-2022, s’han anunciat cinc novetats a nivell estratègic: el llançament i el desenvolupament de Palau Digital, la nova plataforma de difusió de continguts audiovisuals per arribar a tots els públics; la implementació de processos qualitatius, que implica una cerca d’indicadors d’excel·lència i qualitat del projecte; generar un “sentiment de comunitat i de pertinença i establir xarxes relacionals entre els socis de l’Orfeó Català, públics i abonats, artistes i mecenes i altres col·lectius”; ampliar la programació, en el sentit de consolidar les activitats complementàries i la possibilitat d’explorar la incorporació d’altres estils musicals, mitjançant més activitat al Petit Palau i amb gèneres musicals diversos, com músiques del món o jazz.
També s’aposta per amplificar el Projecte Social i el Projecte Educatiu. Sobre aquest darrer punt s’assenyala que cal valorar i quantificar el retorn de Clavé XXI a l’entorn i famílies que participen del Projecte Social i que cal treballar en l’impacte del Projecte Educatiu del Palau.
La Fundació ha recalcat que l’elaboració del nou pla és el resultat d’un llarg procés de col·laboració entre tots els departaments de l’entitat: els caps de departament, el personal, els cantaires i socis de l’Orfeó Català, així com els membres de la Junta i del Patronat de la Fundació.
El Pla Estratègic 2019-2022, ha destacat la Fundació, es considera “un document viu, una eina de treball en revisió constant a través de la qual s’estructuren totes les línies d’actuació de la institució”. Per això aposta per adaptar-se “a noves necessitats i nous temps”.