Sis projectes rebran suport econòmic municipal per adaptar obres literàries al format audiovisual

L’ICUB presenta un catàleg de 43 títols vinculats amb Barcelona per tal de promocionar-los davant de productors o programadors

Publicitat

Els seus sis directors s’han anat especialitzant en diferents formats i iniciatives, una de les claus que explica la prolífica trajectòria de creació d’espectacles sota la marca de la Fura. Els directors de la companyia són o han estat Pep Gatell, Carlus Padrissa, Àlex Ollé, Miki Espuma, Pera Tantiñà i Jürgen Müller. I Pera Tantiñà, director de Manes.

Sis obres literàries rebran suport econòmic per part del LAAB, el Laboratori d’Adaptacions Audiovisuals de Barcelona, un projecte impulsat per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) que té com a objectiu apropar els sectors editorial i audiovisual per tal de donar visibilitat a la ciutat. “Barcelona és capital literària, tant en castellà com en català”, explica el tinent d’alcaldia de l’Àrea de Cultura, Educació i Participació, Joan Subirats, que afegeix també que “el món audiovisual també té una gran presència a la ciutat, tot i les dificultats com són la gran densitat de població”. “El problema de Barcelona no és la falta de creativitat o de talent, sinó els problemes propis de finançament del sector”.

Les sis obres en qüestió, triades d’entre un catàleg de 43 títols, són ‘Sideral. Estrella fugada’, d’Hèctor Castells; ‘La meva casa en flames’, de Sofía Ros; ‘L’estiu de l’amor’, de Toni Orensanz; ‘El nas de Mussolini’, de Lluís-Antón Baulenas; ‘Herba Negra’, firmada sota el pseudònim de Macip Garzón i escrita per Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón; i La pel·lícula de la vida, de Maite Carrarnza.

Altres obres que formen part del catàleg són ‘Vint històries de la Barcelona Americana’ i una pregunta descarada’, d’Hèctor Oliva; ‘Por’, de Care Santos; ‘A la deriva’ de Xavi Narro; el còmic ‘Atraco a mano alzada’ de Lundi i Javier Ara, ‘El fum t’encega la mirada’ d’Oriol Guilera o ‘El mercader’ de Coia Valls.

Publicitat

Les novel·les, tal com ha explicat Subirats, han estat seleccionades segons criteris d’eficàcia, és a dir la facilitat de l’obra per ser adaptada, de capacitat narrativa, de vinculació amb la ciutat i també amb perspectiva de gènere. En aquest sentit, el periodista i conductor de l’acte David Guzmán, ha destacat la paritat de la mosta. “Tenim 20 autors i 23 autores i avui som majoria de productores”, ha explicat.

A més, durant la jornada també s’ha posat de manifest la importància del sector audiovisual per a la promoció turística del territori. En aquest sentit, Eugeni Osácar, especialista en turisme cultural i cinematogràfic, ha destacat la importància de pel·lícules i series de cara a la visibilitat de la ciutat. “Cada cop hi ha més administracions i empreses privades de l’àmbit turístic que col·laboren amb el món audiovisual per crear experiències diferents”, ha explicat.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes