Tantiñà ha puntualitzat que per ell es tracta d’una “recreació” i no una recuperació de l’espectacle, en la mesura que els actors són els grans protagonistes de l’obra, i tot l’elenc és nou respecte el muntatge original. La resta (música, ‘escenes’, llums, elements materials), és bastant fidel a l’obra original. “Les escenes són semblants, però amb una visió nova, el tipus d’obra ens donava moltíssima llibertat per recrear”, ha indicat Tantiñà, que ha il·lustrat l’abisme que ens separa l’any de l’estrena tot fent notar que l’any 1996 no existien els mòbils.
El director ha dit que “recrear” Manes és fer un homenatge al “llenguatge furero” propi de l’època més transgressora de la companyia (abans que cada un dels directors agafés el seu propi camí escènic). Un llenguatge, ha dit, que es caracteritza tant per la proximitat dels actors amb el públic, la voluntat “d’apropar sensacions”, la llibertat de moviments d’actors i públic, i l’absència de “solucions” narratives ni linealitat argumental. En el cas de ‘Manes’, per Tantiñà, és “un espectacle 100% visceral on tu pots escollir des d’on el veus”.
Una transgressió que el director veu més difícil de posar en pràctica ara que fa trenta anys, paradoxalment. “Això és una de les coses que més ràbia em fa. En comptes d’haver obert portes a la creació, acabes en el plan de evacuación”, ha ironitzat. Però si estem al Museu Marítim és perquè podem fer l’espectacle tal com és”, ha concedit amb agraïment.
40 anys
La celebració del 40è aniversari arriba a la companyia en un any ple –com gairebé sempre- de projectes i estrenes. La Fundació Èpica, una entitat sense ànim de lucre que vol oferir un espais d’aprenentatge multidisciplinari al voltant de les arts escèniques serà una de les novetats.
També es farà la “primera posada en escena” de la història de la caiguda del rei espanyol, pedra angular de la cultura del poble danès. L’estrena d’òperes com ‘Karl V’ al Bayerische Staatsoper de Munich o ‘Frankenstein’ a La Monnaie de Brussel·les, la continuació de la gira de ‘Carmina Burana’, entre altres, són els projectes en curs. A més, la Fura presentarà a la tardor un llibre “sobre la història” de la companyia que ha elaborat la professora de l’Institut del Teatre, Mercè Saumell. Un llibre més “acadèmic” que cronològic sobre la idiosincràsia del grup teatral. També se celebrarà una festa “familiar” a càrrec de la Fundació Èpica.
Sobre la longevitat de la Fura dels Baus, el director ha apuntat que la clau i “l’elixir” ha estat la convivència i el respecte en les diferents sensibilitats dels seus sis directors, i els diferents camins que han seguit respectivament. El “vive y deja vivir” ha estat la clau, diu Tantiñà. “Ara estem en processos per tot arreu; estem molt actius”, ha celebrat, no sense mostrar els seus dubtes sobre el futur de l’escena teatral més rupturista en un futur sense la Fura.