Dimarts 26 Maig, 2020

Dues exposicions per saber d’on venim

Més llegits

Desobeir per a rescatar les persones

Dubto, tot i que tampoc m'estranyaria, que encara quedi algú dins l'independentisme que s'hagi sorprès pel caràcter amb el...

Vergés apunta a una unificació de les fases: “Els indicadors són molt bons”

"Tenim indicadors molt bons en les tres zones i això ens fa pensar que podem avançar en aquest sentit"....

L’OMS comença a descartar una altra onada important de contagis

La directora de Salut Pública de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), María Neira, ha indicat aquest dilluns que...

Yoko Ono, Cut Piece y la performance feminista

Hoy vamos a hablar de la performance feminista. Madre mía, dos conceptos que todo el mundo odia, juntos. Empezamos...

Paluzie i Baños, designats candidats provisionals a les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, l'exdiputat de la CUP Antonio Baños i 124 altres socis i sòcies de...

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

En un moment de discussió de crítica l’època colonial, en un moment en el qual el MACBA exposa la mostra Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial i la majoria d’intel·lectuals catalans joves critiquen obertament el passat colonial europeu, apareix l’exposició Escriuré una cançó i la cantaré en un teatre envoltada de l’aire de la nit de Hannah Collins a la Fundació Antoni Tàpies. Una exposició que mostra el projecte modern d’Egipte d’acord amb l’arquitectura de Hassan Fathy (1900-1989), segons molts, l’arquitecte més famós d’Egipte des d’Imothep.

L’exposició mencionada ens serveix per comentar la casualitat en el temps de tenir dues grans exposicions al voltant del pensament post colonial. Una al MACBA i l’altre a la Fundació Tàpies. La primera ens mostra el passat i la segona el futur.

Un primer pensament que s’ha de comentar és el fet que les dues exposicions podrien ser fetes en qualsevol metròpolis del món occidental. En elles mateixes no hi ha cap particularitat, en el missatge o en el fons que interpel·li les necessitats estètiques dels ciutadans de Catalunya. Però aquest fet, lluny de ser un problema, mostra la voluntat verdaderament internacionalista de l’aparell cultural de Barcelona, en voler entrar en una discussió intercontinental.

Al MACBA, l’exposició sobre el llegat colonial, s’explora la qüestió dels països Moviment de Països No-alineats (MNOAL) alhora que “aborden l’empremta de la repressió i la despossessió colonial, així com els procediments mitjançant els quals les potències imperials han exercit el control a través d’estructures epidèmiques com la cartografia política i la llengua” tal com resa la pàgina web del MACBA. La visió d’artistes decolonials americans i africans es conjuga per abordar la qüestió, en una selecció que té la qualitat com a màxim denominador comú. La Fundació Tàpies amb les fotografies “animades” de Hannah Collins veiem les gratificants runes de les ciutats que va projectar l’arquitecte Fathy, en dos exemples paralitzats per la Guerra dels sis dies i les revoltes de 2011. Amb una estètica que recorda la del còmic de ciència-ficció francès dels anys vuitanta.

Naeem Mohaiemen, Two Meetings and a Funeral, 2017. Foto: Michael Nast

Com es sabut, el projecte dels Països No-alineats, mai va adquirir el protagonisme que hauria pogut aconseguir. L’epítet Tercer Món, enlloc de mostrar els països que no creiem en el bipolaritat del món, ha estat sinònim de pobresa. Alhora que un dels seus màxims impulsors; el general Sukarno (1901-1970) d’Indonèsia, va ser apartat del poder i al seu país (amb l’assessorament dels EUA) va erradicar literalment el tercer partit comunista més gran del món amb l’assassinat de 500.000 persones. De fet el MACBA cita les seves paraules: “El colonialisme també té la seva variant moderna, en forma de control econòmic, control intel·lectual… És un enemic hàbil i determinat, i apareix disfressat de moltes maneres.”. En aquest club de països, també si va negar l’entrada d’Israel per les pressions del món àrab, que hi mantenia guerres intermitents des de la seva fundació.

Nova Baris dissenyada per Fathy va quedar inacabada per una d’aquestes guerres. En aquell moment, però, Egipte s’anomenava República Àrab Unida i els seus territoris comprenien els actuals estats de Síria i Egipte, amb el qual s’hi federà el Iemen. Hannah Collins, no ens mostra això, ens explica les ferides que això va deixar a la pell dels edificis. No per l’impacte de cap bala, sinó en la seva mateixa construcció. Explica com el projecte modern que tenien al cap els dignataris del país àrab es traslladà en una arquitectura moderna i bonica. Així es pot fer una analogia amb el seu estat i l’actual i laberíntica política d’Egipte.

Com escriu Carles Guerra a la Fundació Tàpies per comentar la mostra: “A mesura que la necessitat de repensar el ràpid ús dels recursos disponibles esdevé cada vegada més urgent, les experiències de Nova Gurna i Nova Baris ens donen esperança i optimisme, convertint-se en una visió per al futur i obrint la possibilitat de trobar nous camins a seguir.

Si ve hem dit que les dues exposicions no deixen de mostrar el món de la tercera via, en el seu significat a Barcelona ens poden recordar que va exisitir una alternativa. L’alternativa als grans imperis, capitalistes o soviètics i a Europa. D’alguna manera, il·lustren un món nou, inspirat en el discurs de Franklin Delano Roosevelt de les Quatre Llibertats; tal com va dir: “Aquesta no és la visió d’un mil·lenni llunyà. És una base concreta per a una classe de món assolible en el nostre propi temps i en la nostra generació. Aquesta classe de món és justament l’antítesi de l’anomenat “Ordre Nou” de tirania que els dictadors procuren crear amb l’estrèpit d’una bomba. […] L’ordre mundial que busquem és la cooperació entre països lliures, treballant junts en una societat civilitzada i amistosa.” Un món del qual només, com en la msotra de Hannah Collins, en queden les runes en la forma de l’edifici de les Nacions Unides a Nova York.

Les dues mostres són d’alguna manera una reflexió col·lectiva. En un món occidental que se submergeix en la decadència material i espiritual, aquestes exposicions mostren un lloc diferent, ens recorden que es pot intentar l’alternativa i ens avisen dels perills que té. També ens recorden que de la mateixa manera que vivim en un clima esculpit per l’home. Els països colonitzats també van patir les conseqüències de ser fet a imatge d’un referent llunyà. Uns països que una vegada alliberats no van poder accedir a les promeses de postguerra de Roosevelt i van quedar submergits en una misèria absurda. De nacions orgulloses abans de la colonització ara malden per deixar enrere un passat traumàtic i esdevenir elles mateixes, en un món marcat pel capitalisme tardà.

Les dos exposicions són un oracle. Un futur de modernitat frustrada, que ara es mostra com el punt de partida d’un nou món. Un món que podem veure mirant fora d’Europa i entenent com vam intentar construir un món que ara està destruït.

- Publicitat -

Mirall és possible gràcies al suport dels seus subscriptors i mecenes. Amb només 2€/mes podem enfortir aquesta aposta periodística sense embuts.

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

El món sardanista veu “complicat” tornar a ballar abans de l’agost

L'activitat sardanista ha quedat totalment interrompuda per la crisi de la covid-19, i el seu retorn no es preveu ràpid ni homogeni. Pel camí...

Cronologia de tres mesos de coronavirus a Catalunya

Just fa tres mesos, el 25 de febrer, Catalunya registra el primer cas de covid-19. Durant aquest temps, la pandèmia deixa més d'11.000 morts...

Creix un 17,4% les exportacions catalanes de productes industrials d’alta tecnologia

La tecnologia a Catalunya han tancat el primer trimestre amb un augment interanual del 17,4%, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)....

El Govern rep més de 3.000 queixes d’afectats per ERTO que no cobren l’atur

La Generalitat ha rebut més de 3.000 queixes de treballadors afectats per expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) provocats per la crisi del coronavirus...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca