La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat aquest dimecres que el Departament de Cultura està estudiant la creació d’un nou Museu Nacional d’Història i d’Arqueologia, que s’ubicaria a Montjuïc. Ho ha manifestat a la Comissió de Cultura, on Vilallonga ha fet referència de nou a la falta d’un major pressupost per la Conselleria. De fet, s’ha fixat com objectiu arribar als 389 milions d’euros de l’any 2008. “Això és el que voldríem recuperar i si estan disposats a ajudar al Departament de Cultura per aconseguir més diners del Govern, endavant tots per aconseguir-ho”, ha animat la consellera als parlamentaris. En un document del Departament també s’inclou l’ampliació del MACBA a la capella de Misericòrdia.
Els eixos del Departament, ha desgranat, són la llengua, la cultura integral i el foment de la creació. Vilallonga ha apostat en la seva intervenció per la interacció entre el sector públic i privat i la col·laboració entre les administracions.
També ha mostrat el seu reconeixement a les tasques dels consellers que l’han precedit fent referència a Laura Borràs i Lluís Puig. Així mateix, Vilallonga ha indicat que en els primers 100 dies no hi ha hagut “ni un moment en què hagi ignorat les condicions d’excepció democràtica que representen “els presos polítics, els imputats per l’1-O i els polítics a l’exili”. La repressió no impedirà que seguim executant el nostre compromís, treballar per totes les persones del país amb la convicció que la cultura ha de ser orientada en la conquesta i fortificació dels drets de totes les persones i l’exercici de la democràcia dels pobles”.
Vilallonga ha anunciat que el Departament de Cultura està estudiant la creació d’un nou Museu Nacional d’Història i d’Arqueologia. Aquest es crearà a partir de la unió de l’actual Museu d’Història de Catalunya i del Museu d’Arqueologia. “Els dos museus han de passar a ser el gran Museu Nacional de Catalunya d’Història i Arqueologia”. Ha apuntat que estan treballant en el projecte i que s’ubicarà a Montjuïc.
Ampliació del MACBA a la capella de la Misericòrdia
Pel que fa a infraestructures, el Departament de Cultura ha destacat en un document, que Vilallonga ha desgranat, el Pla estratègic del MNAC aprovat i la proposta d’ampliació. El Departament preveu també entre les propostes de futur l’ampliació del MACBA a la capella de Misericòrdia, el projecte arquitectònic d’ampliació de l’ANC i el de la Biblioteca de Catalunya a l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
El Pla Integral de les Arts Visuals preveu 91 accions en tres projectes: la proposta de decret del Sistema Públic de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya, la creació d’una Col·lecció Nacional d’Art Contemporani i l’elaboració de la Cartografia d’artistes visuals de Catalunya.
Sobre els llegats, s’ha referit en concret al del crític d’art i filòsof Arnau Puig, qui en una entrevista a ‘El Punt Avui’ explicava que en un primer moment volia deixar el seu arxiu a les institucions públiques però lamentava que ni el MNAC ni l’Arxiu Nacional ni el MACBA no el van respondre. “Tots els llegats no els podem assumir, a l’IEC tenim llegats i no es podem assumir tots, i amb els llegats la política és clara i efectiva. Podem tenir els llegats sencers des d’un punt de vista virtual”, ha apuntat. “Els llibres d’Arnau Puig els catalogarem i els inventariem tots i els que no tinguem, ens els quedarem i els altres, no, perquè no podem tenir llibres repetits a les biblioteques”.
Pel que fa a propostes en matèria de cohesió social, el Govern preveu un nou curs oral de català per a persones no alfabetitzades que s’incorporaria a l’oferta general dels 22 centres de Normalització Lingüística 2020. També es contempla la creació de la Unitat de foment de l’occità i la llengua de signes catalana, i l’ampliació de funcions amb sobretítols i audiodescripció per a persones amb discapacitat a espais com el Teatre Lliure, el TNC o el Liceu.
El departament detalla una aportació de 3,1 MEUR entre el 2019 i el 2021 a diferents espais com la Fabra i Coats, La Panera, Bòlit o el Centre d’Art de Tarragona per enfortir la Xarxa de centres d’arts visuals. D’altra banda, Vilallonga considera una prioritat el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, el pla estratègic del qual s’aprovaria l’últim trimestre de 2020 a partir d’un procés de participació ciutadana.
En cultura digital, la consellera de Cultura ha destacat la creació de l’aplicació mòbil d’informació i agenda cultural ‘Vibra’, una eina que vol emular l’app ‘La meva salut’ de l’àmbit mèdic per tal de tenir un carnet cultural digital personal.
En relació amb la cultura com a eina transversal, el govern situa abans de finals del 2019 l’inici dels tràmits per crear el Consell Nacional de la lectura. Preveu portar el TNC a la Xarxa de teatres territorials i impulsar la candidatura de Sant Jordi com a patrimoni de la UNESCO.
Pressupost de Cultura
Sobre el pressupost, la consellera ha recordat que es parteixen d’uns comptes prorrogats de l’any 2017 de 247 milions euros per Cultura. Per aquest 2019, ha indicat, el Departament de Cultura necessitava 269 milions d’euros de pressupost amb una diferència de 22 milions respecte el del 2017, que “s’han anat aconseguint amb ajustaments que han pogut anar fent”. Tot i això, la consellera ha afirmat que Cultura necessitaria tenir “molts més diners”.
Vilallonga ha destacat que el pressupost actual “és més baix” i ha recorregut que se’n dol, com també “se’n van doldre tots els consellers” que l’han precedit. La consellera de Cultura s’ha fixat com objectiu arribar al pressupost executat del 2008 eren 389 milions d’euros. “Això és el que voldríem recuperar i si estan disposats a ajudar al Departament de Cultura per aconseguir més diners del Govern, endavant tots per aconseguir-ho”, ha animat Vilallonga als parlamentaris.
Oposició
Des del PSC, Rafel Bruguera ha considerat negatiu que hagin passat quatre consellers de Cultura en només tres anys. Bruguera ha apuntat que amb el pressupost de Cultura hi ha “un problema estructural”: A Cultura l’any 2010 eren 337 milions d’euros i el projecte del 2019, 268 milions, mentre que el pressupost global del 2010 al 2019 creixia. “Això no és de rebut”, ha dit Bruguera, qui ha preguntat a la consellera què pensar fer.
Héctor Amelló, de Ciutadans, ha lamentat que en els darrers anys el criteri d’elecció dels consellers de Cultura és per la militància amb el procés i ha criticat que comparteix amb Laura Borràs la “fe en la religió processista, tenen un marcat perfil nacionalista i una llarga tradició de relació amb entitats que volen impulsar les tesis nacionalistes i comparteixen haver firmat el Manifest Koiné”. De fet, Ciutadans ha censurat l’adhesió de la consellera al Manifest Koiné, que apostava pel català com a llengua única oficial de Catalunya. “Vaig signar el manifest i no per això penso que sigui consellera de Cultura, sinó pel meu currículum”, ha replicat la consellera.
Per la seva part, Conchi Abellán, de CatECP, ha criticat que el “Govern parla més de la importància de la cultura del què després privadament hi dedica esforços. Els darrers governs han reduït al mínim als pressupostos en cultura”.