L’escriptor Juan Manuel de Prada torna a reivindicar la figura d’Ana María Martínez Sagi amb la publicació de l’antologia ‘La voz sola’ (Fundació Santander), un primer volum que recopila una part de l’obra inèdita, la majoria poesia però també articles, que Sagi va confiar a Prada perquè fos publicada anys després de la seva mort.
Un poemari inèdit en què Sagi rememora les vacances a Mallorca amb Elisabeth Mudler, el seu gran amor prohibit, i el desig que la seva obra fos llegida per les noves generacions, són els dos motius que han portat Prada a postergar la publicació del material fins ara.
Segons l’autor, quan va tornar de l’exili el 1977, Sagi va mirar de publicar la seva obra sense èxit, un fet que la va portar a allunyar-se del món literari i a “tancar-se en vida” a Moià (Barcelona), on Prada la va conèixer quan ja era nonagenària.
Fascinat per la història d’una dona “tan insòlitament moderna”, Prada va publicar un primer llibre ‘Las esquinas del aire: en busca de Ana María Martínez Sagi’, que va finalitzar el mateix dia de la mort de l’escriptora.
El primer volum d’una obra inèdita
L’antologia recull gran part del seu material poètic i gairebé noranta articles en català i en castellà, escrits entre el 1929 i el 1937 i publicats en diaris com La Rambla, Crónica i Deportes.
El volum també inclou les cròniques escrites entre el 1936 i el 1937 des del front d’Aragó –Sagi va acompanyar i va documentar la lluita dels anarquistes–, i publicades en el Nuevo Aragón durant la Guerra Civil.
A més del material inèdit, ‘La voz sola’ reuneix els tres llibres de l’autora publicats en vida –‘Caminos’, ‘Inquietud’ i ‘Laberinto de presencias’–, i el volum pretén ajudar a recuperar la “figura apassionant” de Sagi.
Prada ha avançat la intenció de publicar altres textos inèdits de l’autora, a més d’unes vinyetes autobiogràfiques configurades com a estampes de la seva vida: “D’alguna manera em va dipositar la confiança de la seva memòria, i per mi és un deure moral”.
Una dona polifacètica
A més de la seva prolífica tasca poètica i periodística –l’èxit obtingut amb el seu primer llibre, ‘Caminos’, va comportar que la nombressin l’hereva de Rosalía de Castro–, Sagi va ser una esportista consagrada i una de les pioneres del feminisme, fundadora del Front Únic Femení Esquerrista i del Club d’Esports Femení.
Articles com ‘Mujer y cultura’ –recopilat en l’antologia–, mostren una Sagi feminista que advoca pels drets de la dona, encara que el seu feminisme creu poc en la sororitat, ha assenyalat Prada.
Especialitzada en el llançament de javelina i en atletisme, Sagi va practicar múltiples disciplines esportives, com el tennis, el rem i l’esquí, i va ser la primera dona a dirigir el Futbol Club Barcelona (FCB), equip del qual havia estat tresorer el seu pare i en el qual va jugar el seu germà, Armando Martínez Sagi.