Divendres 19 Juliol, 2019

OPINIÓ

Orgull i exemple

Avui 28 de juny és el dia de l’orgull LGBTI. El dia en el que el col·lectiu es reivindica, commemorant els fets ocorreguts al davant del bar Stonewall de Nova York, on el col·lectiu gai de la ciutat va dir prou a abusos policials, constants registres que es feien amb arbitrarietat cap a la gent per la seva condició sexual.
Una lluita que va servir per començar una batalla de guanyar drets per aquest col·lectiu, que encara és perseguit a diferents llocs del món, on hi ha penes que poden anar des de sancions fins a condemna de mort, passant per presó.

Aquest és un fet que ens explica que a dia d’avui sigui encara necessari reivindicar-nos per tenir la igualtat. Una igualtat en drets que a poc a poc arriba a diferents llocs del món, tot i que falta feina per fer. També veiem retrocessos com ha passat a Rússia. I això ha de fer pensar a tothom que cal un compromís per tirar endavant i no recular.

També és motiu de lluita, ja que els darrers anys estem notant com, mentre una part de la societat es mostra oberta i inclusiva, una minoria ho veu com una amenaça i llegim als mitjans que han apallissat a parelles, simplement per estimar algú del mateix sexe.
Sense anar gaire lluny, ahir a Barcelona van intentar agredir a una persona homosexual simplement per com vestia. Demencial tot plegat.

I la lluita del col·lectiu LGBTI és un exemple com ho han estat moltes altres lluites, en les que un col·lectiu s’ha aixecat en contra d’un estat i una llei que l’oprimien. Contra un Estat i un poder legislatiu injust i arbitrari. Aquestes lluites han fet avançar al col·lectiu, igual que ho estan fent els moviments per la igualtat de gènere, com ho van fer en el seu moment les dones aconseguint el dret a sufragi o quan es va abolir l’esclavatge.
Totes aquestes lluites han de ser un exemple pel moviment independentista català.

I és que lluitar per la llibertat també és fer-ho pels drets de tots.

Espanya és un Estat que presumeix de ser el tercer del món que ha aprovat el matrimoni igualitari, però moltes vegades s’obvia que la Generalitat de Catalunya va ser la primera a regular en aquesta matèria i que fins i tot hauria pogut estar el primer país del món en reconèixer el matrimoni igualitari, però no disposava de competència per fer-ho.

La societat catalana porta molt temps treballant en aquest sentit, i una eina important va ser la de TV3, que va ser de les primeres televisions a incorporar i tractar amb respecte l’homosexualitat, des dels seus programes o sèries de televisió.
I per això faig aquest símil amb el que ha de ser el moviment independentista català.
Quan una llei és injusta, s’ha de mobilitzar la gent per canviar-la. I no hi pot haver cap llei que estigui per sobre dels drets de la gent. I això també inclou la democràcia.

No hem de demanar perdó a ningú per com estimem, a qui estimem, o el que votem. I molt menys hem de deixar de fer-ho quan estem carregats de raons i estem determinats i disposats a fer-ho, malgrat ens ho vulguin impedir o ens vulguin oprimir.

Desitjo que els drets i llibertats del col·lectiu LGBTI i del poble català siguin respectats i seguirem lluitant fins que així sigui arreu.

Que acabeu de passar un bon dia de l’orgull LGBTI. Estimeu com vulgueu i a qui vulgueu.

5,240FansM'agrada
920SeguidorsSeguir
15,467SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca