“Si no es coneix la història, es pot repetir i no val la pena, perquè algú va donar el primer pas”, ha dit Pessarrodona en la presentació aquest dijous de la celebració. Pessarrodona ha reivindicat la valentia de Monserdà a l’hora de vehicular a través de la literatura el paper de la dona a inicis de segle. “Jo mirava enrere i no veia a ningú, no coneixíem referents. I com Verdaguer, ella formava part de la Renaixença. Els hi devem molt. Penso aprendre molt aquest any”, ha assegurat l’escriptora.

El gruix de les iniciatives que inclou l’Any Monserdà es concentraran a la tardor d’aquest any, com l’acte institucional central que es farà a la Generalitat el 8 d’octubre amb una jornada en què s’aprofundirà en la seva figura. Les activitats i centres adherits a la commemoració no estan tancades, sinó que es pretén que al llarg de l’any s’hi afegeixin institucions, centres, empreses o qualsevol ens que vulgui impregnar la seva activitat amb el descobriment d’una figura cabdal. La celebració es pot allargar fins els primers mesos de l’any 2020.

Una exposició itinerant per diferents localitats de Catalunya recorrerà el territori per donar a conèixer els tres eixos principals, la literatura, la lluita social i el feminisme de Monserdà. S’impulsarà també una campanya a través de les xarxes socials per divulgar la seva obra, i es prepararà un itinerari guiat per Barcelona per conèixer els indrets més significatius de la seva vida.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, ha assegurat que Monserdà, com altres dones del moment, no va rebre la mateixa atenció i reconeixement que la resta d’autors homes de la seva època. Com a pionera del feminisme, va liderar la lluita perquè les dones poguessin accedir a la universitat. Va ser la primera dona en presidir els Jocs Florals de Barcelona i en publicar una novel·la en català.

Abans d’arribar al gènere de la narració, va escriure poemes, va fer teatre i també va exercir de periodista. La seva obra més coneguda és ‘La fabricanta’, novel·la de costums barcelonines que es va publicar l’any 1904, un any abans de ‘Solitud’ de Caterina Albert. En definitiva, es vol transmetre el caràcter polifacètic de l’escriptora.

La Institució de les Lletres Catalanes farà un seminari el 22 de novembre en col·laboració amb l’IEC i altres entitats com la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Vic, entre d’altres. Les biblioteques del país organitzaran conferències i clubs de lectura, i l’Arxiu Nacional de Catalunya construirà un arxiu específic i altres activitats entorn seu.

Institucions com el MNAC, l’Ateneu de Barcelona, la Fundació Carulla, el PEN Català o Dones Visuals són alguns dels implicats en la celebració, que espera sumar membres al llarg de l’any.

Reeditar Monserdà, una prioritat

Tal i com ha destacat la comissària, un dels principals objectius de l’Any Monserdà és aconseguir la reedició d’una de les obres amb la qual va denunciar la situació de les dones, ‘Estudi feminista’ (1909). La voluntat és difondre el seu pensament entre les persones estudioses del feminisme, malgrat hi hagi discrepàncies en l’actual visió d’aquest. I és que el seu lema era ‘Llar, Art, Pàtria, Déu’, però tal i com ha apuntat Pessarrodona, les aportacions en aquell moment van ser revolucionàries i no comparables amb el pensament feminista actual.

El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murla, ha insistit en la prioritat de tornar a reeditar la seva obra, ja que actualment no es troba en les llibreries. “Quan va voler cohesionar la societat ho va fer a través de la novel·la”, ha assenyalat Ponsatí-Murla, que espera que al final de l’any Monserdà sigui “molt més coneguda, molt més editada i molt més llegida”.