Un alt funcionari del ministeri, respectable i casat, rep una carta escrita amb tinta blau pàl·lid. La lletra és femenina. Breument i amb molta formalitat, la carta li demana ajut per a un noi. Aquella petició revifa els records d’un amor antic i fa trontollar la vida d’home acomodat que havia farcit de cinisme la seva posició.

Precisa i perfecta, aquesta obra de Franz Werfel, un dels grans autors vienesos de l’època d’entreguerres, és la història d’un trasbals i una traïció a la Viena del 1936, però també és una novel·la sobre la mala consciència i els remordiments i un comiat amarg de la ciutat i de tota la civilització centreeuropea que es desfà.

L’autor, Franz Werfel

Franz Werfel (Praga, 1890 – Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans artistes de la Viena jueva dels anys vint del segle passat. El 1921 va rebre el premi Schiller i el 1925, el premi Grillparzer. L’any 1929 es va casar amb Alma Mahler. En entrar les tropes de Hitler a Àustria el 1938, van fugir cap a França i van creuar secretament els Pirineus. L’octubre del 1940 van arribar a Nova York i finalment es van establir a Beverly Hills, on Werfel va morir mentre corregia les galerades dels poemes escrits entre el 1908 i el 1945. Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és l’autor d’una obra extensíssima.

La Poesia completa de Lluís Solà arriba a la 2a edició

“És possible que l’home, i en primer lloc l’home de les paraules, el poeta, hagi confiat massa en el poder de les paraules. Ara bé, que després de tanta devastació i de tanta negació encara hi continuem confiant, potser amb menys ingenuïtat, però no pas amb menys fervor ni amb menys passió, probablement és una prova conclusiva de la nostra necessitat de la paraula. De la mateixa manera que, a desgrat de miopies o de sordeses, necessitem els ulls i les orelles, de la mateixa manera l’home necessita les paraules. Sí, encara parlem, encara diem a la persona estimada les paraules que ens sembla que seran definitives, encara ens consolem amb paraules i encara esclatem en paraules quan un goig o una cosa bella ens colpeixen tot d’una. La condició de l’home es lligà un dia amb la paraula, potser definitivament, i ara ja no ens en sabríem estar, ja no ens en podem estar. I la poesia ho anuncia arreu.”

Del pròleg de Lluís Solà

L’autor, Lluís Solà

Lluís Solà (Vic, 1940) ha estat membre fundador i director de la revista de poesia Reduccions (1977). Ha fundat i dirigit el Centre d’Osona de l’Institut del Teatre i el Centre Dramàtic d’Osona. És autor i director de teatre. Ha dirigit obres de Brossa, Strindberg, Èsquil, Yusaki Zeami, etc. Ha presentat espectacles de poesia de Verdaguer, Bartra, Bauçà, Riba, Vinyoli i altres poetes. Ha estat professor als tres nivells de l’ensenyament, activitat que considera una experiència capital. Durant els anys setanta dirigí la implantació de l’assignatura de llengua catalana a tots els centres d’ensenyament de la comarca d’Osona.

Ha publicat La paraula i el món (2013), assaig sobre diversos autors catalans. Ha traduït textos de Kafka (El castell), Dürrenmatt (Grec busca grega), Beckett (Fi de partida), Handke (La cavalcada sobre el llac de Constança), Pound, Ungaretti, Rimbaud, Pessoa i altres poetes. Ha publicat els volums d’obra poètica De veu en veu I (2001), L’arbre constant II (2003), Al llindar de l’ara III (2010) i Entre bellesa i dolor IV (2010) i és Premi Nacional de la Crítica (2002).

El volum que el lector té a les mans aplega tota la poesia de l’autor (1958-2015). Conté, doncs, tots els llibres de poesia que Lluís Solà ha publicat fins ara i quaranta-dos llibres inèdits