Sílvia Munt reflexiona sobre la llibertat tant de dones com d’homes a ‘Casa de nines, 20 anys després’

L'espectacle de Lucas Hnath s'estrena oficialment al Teatre Romea el 3 de juliol en el marc del Grec

Publicitat

En l’escena final de la famosa obra d’Henrik Ibsen del 1879, ‘Casa de nines’, la protagonista Nora Helmer pren la decisió de tancar la porta a la seva vida anterior, deixa el marit i els fills, i començar una vida en solitari. Ara, 20 anys després, algú truca la mateixa porta, la Nora ha tornat. Així arrenca ‘Casa de nines, 20 anys després’ l’adaptació a llengua catalana de l’èxit internacional ‘A doll’s house, part II’, de l’escriptor nord-americà Lucas Hnath, a partir del clàssic d’Henrik Ibsen. Un text dirigit per Sílvia Munt, que compta amb els actors Emma Vilarasau, Ramon Madaula,Isabel Rocatti i Júlia Truyol. Munt ha explicat que el muntatge reflexiona sobre la llibertat tant de dones com d’homes. S’estrenarà oficialment el 3 de juliol (les primeres funcions són el 25 de juny) al Teatre Romea en el marc del Grec Festival de Barcelona. Aquesta coproducció del Grec, el Romea i Verteatro es podrà veure fins al 4 d’agost.

Munt ha destacat que Lucas Hnath va fer un treball genial amb la segona part de ‘Casa de nines’, i col·loca en aquest espectacle alguns dels personatges 20 anys després per “explicar-se les raons de perquè una dona necessita trobar la seva llibertat”. Segons la directora, “això ho escriu un home que no arriba als 50 i jo com a dona, penso que s’ha guanyat perquè es posa dins de la psicologia de la dona”.

Munt ha destacat que la protagonista és “absolutament polièdrica” que té una gran quantitat de virtuts i defectes, però sobre tot, ha afegit, “té la valentia de trobar-se a si mateix i trobar la seva pròpia veu”. A la vegada, ella fa trobar la seva pròpia veu als altres personatges.

La directora ha ressaltat que l’obra més que de feminisme tracta sobre la llibertat global de la dona i l’home. “L’home també necessita aquesta llibertat”, ha assenyala Munt, qui ha apuntat que els homes també s’han de desprendre de tota “una educació ancestral que els fa sentir i actuar d’una manera i se n’adonen que era totalment imposat i això pot ser també una falta de llibertat”. Ha assegurat que la paraula clau de l’espectacle és la llibertat dels éssers humans, tant de dones com d’homes.

Publicitat

Munt ha assenyalat que el repte era sobre tot el treball dels actors i per això treballen dins pràcticament d’un ring, amb “una escenografia molt essencial”, en el qual els actors “combaten dins d’aquesta espècie de cercle quadrat en el qual s’han d’entendre i escoltar”.

Emma Vilarasau

L’actriu Emma Vilarasau ha admès que està molt feliç d’interpretar el personatge de la Nora Helmer. “Nora és una dona petita o fràgil o vulnerable que lluita i lluita i lluita i que a vegades s’equivoca molt però que no defalleix, és dels personatges que acabes estimant molt com actriu”, ha ressaltat.

Record per Carles Canut

Munt ha assenyalat que dirigir l’obra és un “regal meravellós” i ha recordat que la trucada primera que va rebre en relació a l’espectacle li va fer Carles Canut qui li va recomanar llegir aquesta obra.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca