Ángel Hernández, sobre la despenalització de l’eutanàsia: “Aquesta vegada no hi ha marxa enrere”

L'associació Dret a Morir Dignament confia que la llei serà una realitat aquesta legislatura, en una jornada al Parlament amb tots els grups excepte PPC

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Ángel Hernández, que a l’abril va ajudar a morir la seva parella, María José Carrasco, amb esclerosi múltiple des de feia 30 anys, assegura que “no hi ha marxa enrere” per aconseguir la despenalització de l’eutanàsia. “Encara que la minoria té molta força, perquè està incrustada en els llocs més importants de les institucions, com la judicatura, aquesta vegada crec que sí. Estarem aquí per lluitar perquè despenalitzin l’eutanàsia i regulin el suïcidi assistit”, ha afirmat Hernández, que ha participat aquest dimecres al Parlament en una jornada organitzada per l’associació Dret a Morir Dignament Catalunya, en què han assistit tots els grups excepte el PPC.

Publicitat

La presidenta de l’entitat, Isabel Alonso Dávila, també confia que la despenalització de l’eutanàsia serà una realitat en aquesta legislatura, “seguríssim”, i espera que l’actual composició de la Mesa del Congrés dels Diputats permeti tramitar-ne “ràpidament” la llei. El Parlament va aprovar la setmana passada tornar a demanar al Congrés la despenalització de l’eutanàsia.

“Necessitem la millor llei possible al més aviat possible”, ha insistit la presidenta de Dret a Morir Dignament Catalunya. Alonso ha afirmat que ja en la passada legislatura hi havia una “majoria àmplia” a favor de despenalitzar l’eutanàsia, però que després de les eleccions del 28 d’abril, encara ho és més, i ha assenyalat que els únics partits que no s’han compromès a legalitzar-la són PP i Vox. Per això Alonso creu que “aquesta vegada sí” que la despenalització deixarà de ser una reclamació per convertir-se en una realitat, després que des de l’entitat hagin denunciat en reiterades ocasions la “pròrroga permanent” amb què es topa aquesta regulació.

El Parlament ja va portar al Congrés el 2018 en l’anterior legislatura una proposició de llei per despenalitzar l’eutanàsia. Tot i que va arribar a ser presa en consideració, va decaure quan va acabar la legislatura. Han estat diverses les iniciatives que s’han presentat al Congrés en els darrers 25 anys, però el seu desenllaç ha estat similar, han estat rebutjades o han quedat caducades.

“Només em preocupa que m’utilitzin per a una caça major”

En una roda de premsa després de la jornada, preguntat per la investigació del seu cas en un jutjat de Violència sobre la Dona de Madrid després que l’Audiència Provincial així ho decidís, Hernández ha assenyalat que no l’angoixa el procés judicial. “Només em preocupa que m’estiguin utilitzant per a una caça major, com per qüestionar la llei de violència de gènere, que és tan important. Em preocupa això, res més”, ha expressat.

Un jutjat d’instrucció de Madrid es va fer càrrec de la investigació de la mort de Carrasco i llavors el va enviar en un de violència contra la dona, que el va tornar al d’origen. L’Audiència Provinical de Madrid va resoldre aquest conflicte decidint que era el de jutjat especialitzat el que se n’havia de fer càrrec. “Sembla un ping-pong”, ha resolt Hernández.

Sobre quin missatge donaria a les famílies que estan passant per una situació similar, ha respost que amb María José van decidir difondre els vídeos en què ell l’ajuda a morir d’una “manera descarnada” per “mobilitzar consciències” i per “no callar més”. “Els diria que no ho facin, que ja és suficient. Ja hem passat pàgina d’això”, ha afirmat.

Compromís polític i social

La jornada ‘La legalització de l’eutanàsia: una necessitat inajornable’, ha reunit representants dels grups parlamentaris, excepte del PPC, que no va respondre a la invitació de l’entitat, ha assenyalat Alonso. També hi han participat diputats i exdiputats del Parlament i el Congrés, representants del sector sanitari, del món acadèmic i de la bioètica i l’exfiscal en cap de Catalunya José María Mena. La presidenta de l’entitat i Hernández s’han mostrat agraïts per la sensibilitat i les iniciatives del Parlament.

Hernández ha ressaltat durant la jornada que el que és important ara és parlar de la necessitat de despenalitzar l’eutanàsia, i no del seu cas. Però amb la seva experiència, Hernández ha estat el destinatari de molts dels missatges de la jornada, de suport i agraïment per part dels diputats i altres participants.

Hi han intervingut la presidenta de la Comissió de Salut, Assumpció Laïlla; Martín Barra (Cs), Josep Maria Forné (JxCat), Gemma Espigares (ERC), Assumpta Escarp (PSC-Units), Marta Ribas (CatECP) i Vidal Aragonés (CUP), que han agraït a Hernández la valentia de fer pública la lluita de Carrasco i d’ell i han coincidit a defensar la necessitat de legalitzar i regular l’eutanàsia. “Vas arribar on aquest país no ha arribat i vas convertir aquest acte d’amor en un acte de dignitat. Les mans que, amb amor, ajuden, mai les hauríem d’equiparar amb les mans que maten”, ha estat un dels comentaris de la jornada, en paraules d’Escarp.

El ple del Parlament va aprovar dijous passat una proposició de llei per demanar la despenalització de l’eutanàsia, amb 124 vots a favor, de Cs, JxCat, ERC, el PSC, CatECP i la CUP; 4 en contra, del PPC i del diputat d’Units per Avançar Ramon Espadaler i l’abstenció d’un diputat de JxCat.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes