El TS condemna Matas a tornar 1,2 milions que les Balears van pagar a Calatrava per dissenyar el palau de l’òpera

El tribunal desestima el recurs de Matas però estima parcialment el de la Fiscalia

Publicitat

La sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat l’expresident balerar Jaume Matas a 7 mesos de presó, 10 anys d’inhabilitació especial per a l’ocupació de càrrec públic i al pagament d’una multa de 211.827 euros per delictes de prevaricació i tràfic d’influències comesos en l’encàrrec que va fer el 2007 a l’arquitecte Santiago Calatrava per dissenyar el teatre de l’òpera de Palma. També haurà d’abonar a la comunitat autònoma 1,2 milions d’euros en concepte de responsabilitat civil.

El tribunal desestima el recurs de Matas però estima parcialment el de la Fiscalia, i corregeix la sentència de l’Audiència de Palma en el sentit de condemnar l’expresident balear, a més de per prevaricació, pel delicte de tràfic d’influències del qual l’Audiència l’havia absolt. Aquesta condemna és la que li suposa la pena de presó de set mesos.

La resolució, que afecta una de les peces del denominat cas Palma Arena, assenyala respecte a la responsabilitat civil que els 1,2 milions d’euros que s’han imposat com a responsabilitat civil corresponen a la quantitat que va facturar Calatrava al maig del 2007 pel projecte a l’empresa pública balear IBISEC. Segons el Suprem aquest pagament no l’ha de suportar l’Administració pública ni, en definitiva, ‘la ciutadania’.

Davant del que va considerar l’Audiència de Palma en la seva sentència de l’octubre del 2017, el Suprem entén que sí que es compleixen els requisits del delicte de tràfic d’influències en l’actuació de Matas, en reclamar al seu conseller d’Educació que fes la proposta al Consell de Govern per fer possible la contractació de Calatrava, que el llavors president autonòmic prèviament havia acordat de manera verbal i unilateral amb l’arquitecte.

Publicitat

Així, el tipus penal exigeix que la influència exercida s’orienti a aconseguir una resolució, però també que pugui generar a l’autor un benefici de naturalesa econòmica, segon aspecte que no va ser apreciat per l’Audiència, en entendre que Matas va buscar un benefici electoral o polític encara que sense contingut econòmic.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes