La Fundació Gala-Salvador Dalí ha inaugurat avui, dilluns 17 de juny, la seva nova exposició temporal del Castell de Púbol. En representació de la institució, hi han participat la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, i les comissàries de la mostra, Rosa M. Maurell i Bea Crespo, del Centre d’Estudis Dalinians. La direcció científica del projecte és de Montse Aguer. L’exposició compta amb la col·laboració de la Fundació Bancària “La Caixa”.

La mostra es compon d’una seixantena de fotografies, la majoria provinents dels fons
de la Fundació Dalí. La selecció compta amb imatges creades per fotògrafs de prestigi
internacional, com ara Man Ray, Cecil Beaton, Philippe Halsman o Eric Schaal, i amb
fotografies inèdites o de recent adquisició. L’exposició es complementa amb un apartat documental integrat per llibres, fullets i revistes que posen de relleu els diferents usos de la fotografia per part dels surrealistes i, en especial, per part de Salvador Dalí.

Noves perspectives

Una vegada més, l’extens fons fotogràfic del Centre d’Estudis Dalinians ha permès
revisitar les vides de Gala i Salvador Dalí i proposar un altre discurs possible.
Enguany, l’exposició posa de relleu el paper del document fotogràfic com a vehicle i
testimoni en la construcció de la imatge de Gala i Salvador Dalí, més enllà de la visió
esbiaixada que li atribueix a ella el rol de musa passiva i a ell el paper de l’artista
demiürg. Amb aquesta mostra de petit format continuem el camí iniciat ara fa més
de 20 anys al Castell de Púbol, que té com a objectiu complementar la visita a aquest
espai i endinsar-nos en el coneixement de Gala i Dalí.

Concepte i contingut de l’exposició

Gala/Dalí: imatge i mirall vol repensar i qüestionar la nostra percepció de Gala i
Salvador Dalí i ho fa, fonamentalment, a partir de la imatge fotogràfica, que és plena
aquí de complicitats i correspondències. El recorregut per l’exposició ressegueix les
vides de Gala i Salvador Dalí, abans i després de l’encontre decisiu que té lloc a
Cadaqués l’estiu de 1929, moment culminant a les seves vides i trajectòries, i alhora
permet establir diàlegs i ponts entre les fotografies que els immortalitzen.

Les imatges que conformen la mostra es parlen, s’interroguen i de vegades, també,
es confonen i es camuflen. Algunes habiten espais comuns de la infància, i d’altres
evoquen molt més del que expliquen. A voltes les imatges ens retornen el reflex de
l’altre o bé ens confronten amb els rols tradicionals de l’artista i la musa, tot
qüestionant la memòria col·lectiva. Dalí se serveix de les fotografies, pures creacions
de l’esperit, constantment al llarg de la seva vida. La fotografia no només és motiu
de reflexió per si mateixa, també esdevé material de taller, il·lustració per als seus
escrits, teòrics i literaris, testimoni d’accions artístiques i, per sobre de tot —i aquí
s’emmarca també Gala—, espai de pensament i construcció de la pròpia identitat.

Animem el visitant a participar d’aquest joc especular amb el desig que l’experiència
l’interpel·li i el convidi a transcendir el món de les aparences que sovint envolta Gala
i Salvador Dalí. Construir un nou discurs és possible, sobretot quan la imatge —com
és el cas— és capaç de transgredir una lectura convencional per donar espai a la
imaginació, en el seu sentit més ampli. És a dir ser allò idèntic diferent.