La Junta Electoral Central (JEC) ha citat a les dotze del migdia d’aquest dilluns els 54 eurodiputats elegits en les eleccions del passat 26 de maig per procedir a l’acte de promesa o jurament de la Constitució, un tràmit imprescindible per poder recollir les seves actes.

A la cita hi estan convocats 20 eurodiputats electes del PSOE, 12 del PP, set de Ciutadans, sis d’Unides Podem, tres de Vox, tres de la coalició Ara Repúbliques que van formar ERC, EH Bildu i BNG, dos de JxCat i un de la Coalició per una Europa Solidària (CEUS) que van subscriure el PNB i CC.

No obstant això, és possible que hi hagi baixes i, en cas d’impossibilitat, els electes poden complir amb el tràmit més endavant. De moment, ja està confirmada l’absència de l’encara ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, que va ser cap de llista del PSOE en les europees i que aquest dilluns al matí ha de ser a Luxemburg en un Consell de Ministres de la UE.

Entre els convocats hi ha dos pròfugs de la Justícia, l’expresident català Carles Puigdemont i el seu exconseller Toni Comín, així com el president d’ERC, Oriol Junqueras, que està en presó preventiva a l’espera de la sentència pel judici del procés independentista a Catalunya.

No obstant això, Junqueras no podrà fer aquest tràmit, almenys aquest dilluns, perquè el Tribunal Suprem no li ha donat permís per sortir de la presó de Soto del Real i desplaçar-se al Congrés, en què té la seva seu la JEC, per actar la Constitució.

Segons el tribunal, si se li permetés personar-se aquest dilluns davant de la JEC, caldria deixar-lo anar el 2 de juliol al ple de l’Eurocambra i això li donaria immunitat parlamentària. Per això, aposta per no autoritzar-lo de moment i al·lega que el seu desplaçament suposaria un “irreversible perill per les finalitats del procés penal”, mentre que la pèrdua del seu dret a la participació política no és irreversible sinó temporal, a l’espera de la sentència del procés.

Puigdemont volia l’acta sense passar per Madrid

Del seu costat tant l’advocat Gonzalo Boye, representant legal de Carles Puigdemont i de Toni Comín, com la coalició Lliures per Europa (JxCat) van intentar que la JEC enviés els fugits a l’acte de proclamació dels electes al Parlament Europeu, amb còpia certificada, per poder entrar a la Cambra d’Estrasburg.

No obstant això, la JEC va negar la petició als dos independentistes i els va recordar que “la credencial s’expedeix una vegada que el candidat electe ha prestat jurament o promesa d’acatament a la Constitució, conforme estableix l’article 224.2 de la LOREG”.

“La Junta Electoral Central comunicarà al Parlament Europeu la relació dels diputats electes que hagin complert el requisit de prestació de jurament o promesa d’acatament a la Constitució, i ho farà en el moment en què es produeixi aquest acatament”, va concretar en una resolució aprovada dijous passat.

La cerimònia convocada per la Junta Electoral Central serà un acte públic en el qual els electes presents hauran de jurar o prometre la Carta Magna, però l’organisme arbitral ja ha deixat clar que no els valdrà qualsevol fórmula d’acatament.

Estrictes amb les fórmules

En una resolució dictada dilluns passat, la JEC ja va deixar clar que, conformement l’article 108.8 de la Llei Electoral i de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, només podran “reputarse vàlides” aquelles fórmules “que expressament manifestin la voluntat incondicionada d’acatar la Constitució”.

Així va contestar l’organisme arbitral a la consulta plantejada pels representants de les entitats d’Impuls Ciutadà i Aixeca’t Levántate per saber si la fórmula d’acatament promoguda per l’AMI per a la sessió constitutiva dels ajuntaments d’aquest dissabte és o no compatible amb l’article 108.8 de la Llei Electoral.

“Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, manifesto el ferm compromís amb els valors de la república catalana i declaro que continuaré treballant en la construcció d’una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i territorialment equilibrada”, assegura el text que proposa l’AMI per a la presa de possessió dels regidors.

En la recent sessió constitutiva del Congrés, la decisió de validar o no el tràmit va quedar en mans de la presidenta de la Cambra, la socialista Meritxell Batet, que va donar per bones totes les fórmules emprades en considerar que, encara que alguns diputats esmentessin els presos polítics, la república catalana o fins i tot el planeta, no qüestionaven l’acatament de la Constitució.