El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència de l’Audiència Nacional del 2 de juny del 2016, que va acordar la transferència a la Generalitat de determinats documents custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca. Es tracta de documents que ha estaven identificats per la comissió mixta Estat-Generalitat però que encara no havien estat entregats als seus legítims titulars, ja sigui persones físiques o jurídiques. Aquesta comissió va ser creada per la llei del 2005 de restitució a Catalunya de documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil. El TS desestima el recurs de l’advocat de l’Estat, que argumentava que es tracta de documents de persones jurídiques suprimides o desaparegudes.
La sala tres del contenciós administratiu del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència Nacional i ratifica que l’Estat ha d’entregar aquests documents a la Generalitat. L’Estat no havia accedit a entregar-los argumentant que es tractava de documents de persones jurídiques suprimides o desaparegudes com Socorro Rojo Internacional, la Unión Patriótica o Solidaridad Antifascista. I, per tant, al·legaven que no era possible que els propietaris originals o els seus successors els poguessin recuperar.
En canvi, l’Audiència Nacional primer i ara el Tribunal Suprem donen la raó a la Generalitat ja que la llei estableix que els documents identificats per la comissió mixta han de ser transferits a la Generalitat per la seva restitució als propietaris.
El Suprem subratlla que la Generalitat no adquireix amb aquesta transferència la titularitat dels béns i que “si resulta impossible la seva restitució als legítims titulars com preveu l’article 5 de al llei 21/2005 i el decret 183/2008, els documents seguiran integrant l’Arxiu General de la Guerra Civil”.
Així doncs, els jutges conclouen que és una “obligació” per mandat legal (article 3.3 i 4.1 de la Llei 21/2005) que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports no pot incomplir.
La Generalitat reclamava no només els documents ja identificats per la comissió mixta i no transferits, sinó també altres que es referien a matèria d’ordre públic, la documentació de l’exèrcit català abans de la seva unificació amb l’exèrcit de la República al març del 1937, de les Milícies Antifeixistes, de la Consellera de Defensa i del Consell de Sanitat de la Guerra de la Generalitat, la documentació generada per la Junta Electoral de Barcelona i la del Tribunal Especial Popular de Barcelona.
L’Audiència Nacional va estimar la devolució dels documents identificats per la comissió però va rebutjar les altres demandes de la Generalitat. Aquesta sentència només va ser recorreguda per l’advocat de l’Estat.