El Niño de la Hipoteca va escollir el títol ‘Esto no es un disco vol. 1’ per dos motius: el primer és perquè no és un disc que es publiqui en format físic sinó que és en streaming o per mp3, un suport que el cantant ven als concerts amb tota la seva discografia. El segon motiu és perquè “no volia enganyar” els seus seguidors perquè totes les cançons han anat sortint una a una en format singles. “Des de que tot es fa a través d’Internet, la gent que fem cançons no té massa sentit treure discos sencers com a concepte quan les cançons son individuals entre si”. Aquesta va ser la seva aposta fa uns quatre anys. Tot i això, apunta, encara hi ha molta gent acostumada a escoltar la música en format LP i per això, quan va arribar a 10 singles els va remasteritzar i recopilar en un LP.
Guiu Cortés ja està pensant en el volum dos del disc que seguiria la mateixa línia que el primer amb la unió de diversos singles. A partir de setembre, en publicarà un cada mes. “No trigaré quatre anys en fer deu cançons”, bromeja.
Sobre la temàtica de les seves cançons, El Niño de la Hipoteca es canta a si mateix, als seus vicis i als seus traumes. “Tots hem passat pel mateix, de no veure’s guapo, de sentir la pressió per la competitivitat o sentir-se addicte a tonteries”. El cantant trasllada al disc i a les seves cançons maneres de superar els problemes que li han servit a ell. “No totes les cançons són per conscienciar, algunes són més lleugeres”.
‘Esto no es un disco vol. 1’ arrenca amb un so més rocker i que es va alleugerint en el transcurs de l’àlbum. “Hi ha hagut una transformació en aquests anys”, assegura. Ell va començar, explica, sent un cantautor amb influències que bevien molt de Jorge Drexler, Kiko Veneno o Albert Pla i amb autors més clàssics com Serrat i Sabina. Poc a poc s’està apropant més al rock en totes les seves facetes. De fet, li agraden grups i estils que van des de Metallica i Red Hot Chili Peppers al rock clàssic nord-americà i el rockabilly. “Estic fent una carrera al revés de l’habitual, el normal és ser un ‘punkarra’ quan ets jove i cada vegada anar estovant el producte i a mi em passa al revés: Suposo que quan sigui un iaio acabaré fent death o trash metal”.
El Niño de la Hipoteca és conscient que actualment les guitarres elèctriques han quedat apartades pel que anomena el “regnat del reggaeton i el trap” que, segons diu, “és una moda que passarà i s’acoblarà a tots els altres estils com va passar amb el rock, el pop, el punk o el grunge”.
Cançó protesta
A El Niño de la Hipoteca li pregunten molt sobre la cançó protesta i per què els cantautors no protesten tant com abans i creu que “la manera de protestar ha canviat molt” i cita per exemple els comptes de Twitter protesta: “Hi ha altres mitjans per protestar molt més efectius que una cançó” com un fil de Twitter.
El Niño de la Hipoteca és va “fer fort” a Youtube al convertir-se en ‘cantatuber’ i aconseguir un gran èxit en aquest canal, on hi puja les seves cançons, algunes d’elles amb 4,8 milions de visualitzacions.