Els dies previs al MWC van sortir tot d’ofertes de feines per cobrir els dies del congrés. Eren esgarrifoses i tractaven la dona únicament com un objecte atractiu pel desig de l’home, i així contribuir a augmentar la venda del producte que la dona en qüestió estigués presentant. Aquest fet, tan sols és la punta de l’iceberg de moltes situacions que ens trobem les dones en el nostre dia a dia. Situacions ja estandarditzades a la quotidianitat i que, en algunes ocasions, són considerades com a micromasclisme. Però la realitat està molt lluny, ja que la cosificació de la dona és una forma de violència masclista.

Resulta, però, que vivim en una societat cisheteropatriarcal on està tan normalitzada la cosificació dins el seu esquema mental que, de retruc, invisibilitza aquesta desigualtat i discriminació de gènere. En molts espais les dones som tractades com un objecte a disposició de l’home i això, malauradament, és una pràctica molt freqüent arreu.

Però hem dit prou! I ara, el que més ens commou és erradicar aquesta pràctica i totes les que estan dins l’espiral de la discriminació.

La lluita contra la cosificació neix als setanta per denunciar l’ús instrumental que es fa de les dones i del seu cos com un ús de mercaderia i, per tant, que impedeixi la seva dignificació.

Són milers les empreses, congressos, esdeveniments d’oci, culturals o esportius, sales d’oci nocturn, anuncis publicitaris, joguines, disfresses infantils, escenes de pel·lícules o sèries de televisió, videojocs i lletres de cançons que cosifiquen a les dones i que ens deixen en una situació d’indefensió, vulnerades i deshumanitzades. Per això, cal canviar-ho. I per fer-ho, cal erradicar-ho.

D’altra banda dels mitjans de comunicació han consolidat una sèrie de rols on la dona, dins d’un patró estètic i de bellesa concret, han d’encisar l’home. També és molt freqüent que el tipus de llenguatge que s’utilitza per explicar un assassinat de violència masclista, una agressió sexual o una violació deixen a la dona com una víctima i la culpabilitzen. En comptes de senyalar a l’agressor, i ella considerar-la una supervivent.

És per això, que des del Parlament de Catalunya no ens volem quedar de braços plegats. Volem treballar per fer visible aquesta realitat, aportar tot el que estigui a les nostres mans i contribuir a erradicar qualsevol forma de discriminació cap a les dones i, també, cap a tots els col·lectius més vulnerats.

I ho volem fer per eliminar tots aquests fets avalats socialment que deshumanitzen a les dones i per acabar amb el sexisme, els rols de gènere i la hipersexualització del cos de les dones a tot arreu.