Quaderns Crema publica un recull de més de 200 cartes que Eugeni Xammar va enviar des de 1907 a 1973 i que mostren la vessant més quotidiana del periodista. L’editorial tanca així un cicle epistolar que va iniciar amb ‘Cartes a Josep Pla’ (2000) i que completa amb la correspondència enviada a més de 20 interlocutors com Josep Tarradellas, Carles Rahola o Rafael Tasis. El llibre té la intenció de “donar la veu a Xammar i fer-lo parlar”, ha assegurat l’editor del llibre, Xavier Pla. Les cartes mostren, alhora, l’estil “clar, contundent i irònic” que caracteritzava el periodista però que ha estat poc conservat en llibres o documentació personal, assegura l’editor. És per això que la correspondència recollida mostra episodis intensos i complexos d’etapes de la vida de Xammar com la Primera Guerra Mundial o l’exili.

Xammar va voltar durant 60 anys pel món a llocs com Berlín, Ginebra, Washington o L’Ametlla. Una vida “molt rica i agitada”, segons l’editor Xavier Pla, que dona a conèixer a través del llibre amb una altra mirada de l’intel·lectual català.

“No només va ser un renovador de la cultura catalana, sinó una veu fonamental per entendre l’Europa que s’anava coent i desfent durant aquells anys”, ha explicat l’editora de Quaderns Crema, Sandra Ollo, sobre una figura cabdal per comprendre la cultura d’entreguerres.

L’editor del llibre, Xavier Pla, ha buscat durant anys en arxius tan diversos com Montserrat, Poblet, Salamanca o Santiago per descobrir la correspondència de Xammar. El president de la Generalitat, Quim Torra, va ser l’impuls inicial, el “ideòleg” del llibre en la seva etapa anterior a la política, quan era editor i biògraf de Xammar.

Una feina d’arqueologia epistolar, assegura Pla, que aporta noves mirades del periodista, més desconegut que figures com Josep Pla, qui sí va publicar llibres recollint articles. “És una figura inevitablement llegendària però falta contingut. Ara podem acostar-nos una mica més a la seva veu real i autèntica”, assegura l’editor i autor del pròleg.

El volum de les cartes és irregular, ja que no es tracta d’una correspondència política o literària, sinó humana. Des de reclams per poder cobrar un article, fins al crit desesperat de gana des de l’exili demanant patates o reflexions compartides amb Josep Tarradellas. Escenes que resulten en un volum autobiogràfic que reflecteix la personalitat de Xammar amb els seus “clarobscurs”. El llibre vol donar testimoni a una figura “més llegendària que llegida”.

El “polemista”

Una de les característiques més evidents que mostra el llibre és com Xammar viu el present amb tota intensitat. “No li preocupa el passat o el futur, li agrada gaudir del present”, ha assenyalat Pla.

L’autor de l’epíleg, Amadeu Cuito, va tenir una relació personal amb Xammar, especialment el seu pare, Ferran Cuito, amb qui el periodista va enviar-se cartes durant els seus primers temps a Nova York.

I com deixa entreveure el títol del llibre, els textos mostren també la fama de “polemista” de Xammar. Xammar “provoca” els seus interlocutors, els diu coses que sabrà que no estaran d’acord. “Això no està renyit amb mantenir l’amistat”, ha assegurat Cuito sobre una persona que sempre argumentava les seves conviccions.

No obstant, Cuito assegura que de polèmic no ho era pas, sinó que els altres el van convertir en polemista. “Ell era polemista però no aconseguia entaular polèmica”, ha assegurat Cuito de la falta de resposta que trobava Xammar.

Les cartes deixen entreveure també el seu catalanisme “radical” però “cosmopolita” de l’escriptor, ha assegurat Pla.