Això és el que busca en els cantants, amb qui treballa per a què siguin més que res actors. Per contribuir a aquesta humanitat, Azorín ha simplificat considerablement el vestuari per tal de fer-lo més intemporal. “Quatre anys més tard he vist que rallava la disfressa. Volia que es veiés l’ésser humà que hi havia dins”. El director, format a Barcelona, ha modificat l’escenografia per incidir en aspectes de la trama com la connexió de l’església amb la repressió.
“A l’acte segon fem un gir, també escenogràfic, per veure la part de darrere del poder, i com aquest està connectat amb l’església, també a dia d’avui”. El tercer acte és “oníric i poètic”, gairebé “de somni”, assegura Azorín sobre el lirisme de l’últim tram.
Si bé el concepte de la producció és el mateix que fa quatre anys, s’ha fet a mida per als artistes que en aquesta ocasió representaran els tres protagonistes. El baró Scarpia (Erwin Schrott), cap de policia, sospita que Mario Cavaradossi (Jonathan Tetelman) ha ajudat a fugir el republicà Cesare Angelotti. Scarpia convenç Tosca, a qui estima secretament, de què el seu marit Mario l’ha traït. Scarpia acaba condemnant a mort al marit de Tosca, qui només es pot salvar si accedeix als reclams sexuals del baró. El destí fatídic de la parella fa honor al to dramàtic de l’òpera de Puccini.
La soprano Liudmyla Monastyrska no actua per primera vegada al Liceu ni tampoc és nova en el rol de Tosca. “És un paper que adoro, representa una dona molt forta”, ha apuntat la ucraïnesa, que donarà veu a moments memorables com l’ària del segon acte ‘Vissi d’arte’ en què canta desesperada arran del xantatge sexual d’Scarpia.
Precisament Erwin Schrott, qui encarna el baró Scarpia, ha reconegut que els rols de malvat comporten una càrrega molt complexa, però que en aquesta reposició el personatge té els seus propis dubtes i davant de Tosca se sent “vulnerable”. “Sense els dolents no existirien els bons. La seva humanitat reflexa la seva maldat”, ha assenyalat el baríton.
Pel que fa a la vessant musical, l’actual director de l’Òpera i el Ballet Nacional de Noruega, John Fiore, s’estrena al Liceu però no en la direcció d’una de les òperes més representades de la història. El Liceu ha acollit 176 representacions de ‘Tosca’. “Puccini és compacte, no hi ha ni una nota que es perdi. Està summament ben escrita, és molt efectiva”, ha apuntat Fiore. El director ha destacat el respecte que Azorín ha tingut amb la partitura, sense deixar-li de donar un toc personal, però sense desviar-se de la melodia i el to.
Òpera per a menys de 35 anys
‘Tosca’ és el proper títol inclòs en la iniciativa del Liceu ‘Under 35’ dirigida exclusivament a joves de fins a 35 anys. Les entrades, a un preu de 15 euros, es van acabar en 30 minuts.
“No decidim nosaltres què agrada als joves o nens. Donem-los la possibilitat que ho vegin i ja decidiran”, ha argumentat la directora artística del Liceu, Christina Sheppelman. El director musical, Jonh Fiore, ha assegurat que l’òpera és la forma d’art més completa: “Ho combina tot, poesia, drama, música i orquestra”.