La València que va aprendre a celebrar les seues conquestes

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La crítica que fem a l’esquerra sempre és la mateixa: té dificultats per trobar mitjans afins, no sap vendre tan bé la seua gestió com la dreta, sempre està enfadada i, moltes vegades (i, com escric ací) es creu moralment superior. Altrament, com em comentava un dia Manolo Mata, el Kasper Juul valencià —qui no conega el personatge li recomane la sèrie danesa Borgen—, les formacions progressistes i els moviments socials han d’aprendre també a celebrar les conquestes de polítiques que beneficien tota la població, mostrant que, si bé els carrers estan per protestar, també poden ser útils per l’agraïment o la celebració quan s’aconsegueixen els objectius.

Després de defensar públicament anys enrere la utilització de la bicicleta i el seu foment, el Partit Popular de Maria José Català i el Ciudadanos de Fernando Giner (que al 2015 eixia muntat en una bicicleta pels carrers de València a un vídeo electoral) aquesta campanya l’han desenvolupada en torn a la reversió dels carrils bici del regidor de Mobilitat Sostenible Giusseppe Grezzi, qui, per cert, s’ha limitat a aplicar el projecte del Partit Popular de l’any 2013, eixe que ells havien promés però no havien posat en marxa. Ara, la victòria de Compromís i el PSPV a l’Ajuntament de València deixa entreveure que el Cap i Casal continuarà afavorint el transport sostenible.

Així, els més de 45000 valencians que empren cada dia el carril bici a la ciutat de València s’han organitzat en torn a la plataforma València en Bici, que es defineix com una plataforma no partidista en defensa de l’ús de les bicicletes a la ciutat de València. Crítica en alguns aspectes amb el modus operandi del primer regidor napoletà de l’Ajuntament de València però, l’organització va celebrar una marxa en bici pels carrers de València —a la que van anomenar “bicifestació”— i que va combregar persones de totes les edats, colors i tribus urbanes. Una transversalitat que va fer recordar eixos carrers diversos de València de què parlava el poeta Estellés a la seua Sonata d’Isabel.

Eixe és el camí. Sols quan existeixen polítiques valentes els carrers responen amb suport. I és que, sense l’escalf i l’alé dels carrers, l’esquerra mai podrà ser hegemònica al País Valencià. I és que, sense un poble en moviment que condemne, assenyale el full de ruta, exigisca i, com no, siga capaç d’agrair els seus polítics que estan fent-se les coses bé, mai el poble valencià podrà caminar. Organitzacions amples i transversals com València en Bici marquen el camí. El Govern de la Nau no ha de confondre-les amb entitats partidistes al seu servei o això li passarà factura. Són temps de diàleg, de parlar i, sobretot, d’escoltar.

Fotogaleria de la bicifestació del 02-06-2019

- Publicitat -


https://twitter.com/MirallValencia/status/1135128444738650112

 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca