Els darrers anys en els quals s’ha dut a terme el procés d’independència de Catalunya, però també el referèndum escocès, ens ha quedat clara una cosa: Europa no està a l’altura ni dona respostes a les demandes de part de la seva ciutadania.

La Unió Europea, que es va fundar (segons deien) per protegir els valors de la democràcia i els drets humans dels habitants del continent, s’ha demostrat com una eina que només beneficia a uns quants poderosos i com a mecanisme de control dels ciutadans d’uns quants estats.

Quan Europa parla d’altres països del món, ho fa sense mirar el que passa dins seu, sense fer autocrítica dels problemes que hi ha en el mateix continent.

Realment és molt trist que les elits que dominen el continent es permetin el luxe de donar lliçons a altres estats i països de com ha de funcionar la justícia, de si vulneren els drets dels seus ciutadans, de si fan abusos de poder, però mentrestant callen mentre al Regne d’Espanya hi ha un monarca que fa discursos justificant la violència policial contra un poble que vol votar, mentre els poders utilitzen una justícia polititzada per dur a terme una venjança política, o mentre fan servir tots els mecanismes possibles per alterar els equilibris polítics i els resultats en cada elecció.

Però el que és trist és que, mitjançant Tajani i companyia, l’Europa que hauria de ser defensora d’aquests valors es tapi els ulls i fins i tot segueixi el joc a Espanya, un estat que ha demostrat que té una dubtosa qualitat democràtica i judicial.

El dia que vulguin veure que han girat l’esquena als ciutadans, a Europa li costarà recuperar la confiança d’uns quants que creiem que la Unió Europea no és el futur, ja que no ha sabut adaptar-se als temps. S’ha convertit en l’Europa dels estats i no dels ciutadans. Un actor que intenta sobreviure al món contra potències com els Estats Units o la Xina. La lluita del vell continent per mantenir una quota de poder.

Però la realitat és que no va saber donar una resposta al Brexit, no la va saber donar a Escòcia durant el seu referèndum i no ho està fent a Catalunya mentre Espanya manté presos o ostatges polítics a les seves presons.

El judici està demostrant dia rere dia l’abús de poder d’un tribunal al servei d’una ideologia, confirmat per observadors internacionals que denuncien el biaix ideològic del president de la sala.

I mentrestant, els poders d’Europa es limiten a vulnerar els drets d’eurodiputats escollits democràticament, després dels intents d’Espanya d’acabar amb una candidatura de la manera més maldestra.

Ara, vulneren els drets de tota aquesta gent que els va escollir seguint el joc a Espanya. En què s’ha convertit Europa?

I fan cas omís als informes de l’ONU que exigeixen l’alliberament dels presos polítics que encara manté la justícia espanyola.

Europa no està a l’altura del moment i per això, si no es reforma la Unió Europea, no m’hi sento representat de cap manera. Mentre facin costat als que abusen del poder per silenciar la democràcia, no tindran la meva complicitat ni la de molts altres.

Una gran part d’Europa falla a la democràcia i als seus ciutadans. I això, pot ser l’inici del final d’una Unió Europea que volia ser competitiva al món i ser un exemple de llibertat, però que està ensenyant la seva part més fosca.