La Filmoteca acull la 27a Mostra de Films de Dones

La programació inclou una completa retrospectiva de la cineasta navarresa Helena Taberna, elaborada per la Filmoteca Vasca

Com cada final de primavera, ja a les portes de l’estiu, la Mostra Internacional de Films de Dones arriba a la Filmoteca de Catalunya. L’extensa programació ofereix, del 4 al 19 de juny, una relectura de les aportacions històriques de les cineastes, proposa la revisió de l’obra d’algunes precursores i para atenció a les renovacions formals contemporànies. Algunes de les presències destacades a la Mostra seran la directora navarresa Helena Taberna, objecte d’una retrospectiva que arriba des de la Filmoteca Vasca, i la documentalista Claire Simon.

La pel·lícula inaugural, Be natural: the untold story of Alice Guy Blanché, de Pamela B. Green, conté materials d’arxiu inèdits sobre la primera directora de la història del cinema. El film, produït entre d’altres per Robert Redford i Jodie Foster, que també hi fa de narradora, ha comptat amb la col·laboració del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca.

El films libanesos Aïnata, d’Alaa Mansour, i Tshweesh, de Feyrouz Serhal, posen en dubte les imatges de la memòria col·lectiva i delineen un mapa geogràfic que parteix del detall per arribar al relat compartit de l’experiència de la guerra a Síria.

Angkar, de Neary Adeline Hay, remou la memòria silenciada amb el record de la vida a Cambodja sota el règim de Pol Pot. AExtinçãoSalomé Lamas explora els llindars dels territoris, físics i mentals, que ha deixat el desglaç de la Unió Soviètica i fa aflorar els seus conflictes i els seus silencis.

Jennifer Reeder ofereix una enlluernadora i al·lucinant reinterpretació de les claus del thriller i el musical a Knives and Skin, iAlbertina Carri, a Las hijas del fuego, elabora un manifest pornogràfic a favor de la reinvenció del gènere i de la visibilitat del plaer lèsbic.

Una sessió doble estarà dedicada a Barbara Hammer, cineasta experimental recentment desapareguda i precursora en la configuració d’un discurs i un arxiu fílmic a favor de la representació del cos col·lectiu, eròtic, festiu i activista de la comunitat lèsbica en els films Dyketactics (1974) i Tender fictions (1994).

Els espais de l’educació formal han estat protagonistes, de manera reiterada, dels films documentals de Claire Simon. Les relacions entre infants al pati, amb tota la transcendència, a voltes dramàtica, dels primers aprenentatges. Els films Récréations(1998), Le concours (2016) i Premières solitudes (2018) reflexionen sobre la socialització i la formació d’infants i joves.

La directora i productora txeca Hermína Tyrlová va dedicar la seva carrera a la realització de films infantils seguint la tècnica d’animació stop-motion. Cinc films que mostren la seva gran habilitat a l’hora de dotar de vida i conferir esperit a objectes de la quotidianitat per explicar petites històries animades, es podran veure en dues sessions familiars.

Finalment, la tradicional sessió gratuïta i a l’aire lliure a la plaça Salvador Seguí, davant de la Filmoteca, presentarà el film de la documentalista brasilera Eliza Capai Espero tua (re)volta, un retrat polifònic del moviment de protesta que va ocupar les escoles de Sao Paulo en demanda d’una educació pública i de qualitat. Protagonitzat per tres dels i les joves que van liderar les lluites estudiantils, el film narra els eixos centrals de la revolta, des de 2013 i fins a l’arribada de Jair Bolsonaro a la presidència.

Helena Taberna per Jorge Fuembuena / Filmoteca de Catalunya

Retrospectiva Helena Taberna

Presentem una retrospectiva impulsada per la Filmoteca Vasca de l’obra d’aquesta cineasta que ha mantingut i manté una fidelitat indestructible als principis feministes, a la consciència basca i a l’ofici del cinema. Els films Yoyes (2000), La buena nueva (2008) i Acantilado (2016) estan vinculats a alguns dels esdeveniments polítics que configuren la història recent de l’estat espanyol. Taberna les presentarà personalment a la Filmoteca, i la sessió inaugural, dijous 6 de juny a les 20.00 h a la Sala Chomón amb la projecció de Yoyes, també servirà per presentar el llibre de Carlos Roldán Larreta La luz de un sueño. El cine de Helena Taberna, que ha editat la Filmoteca Vasca amb motiu d’aquesta retrospectiva.

Cinc llargmetratges, a més de diversos curtmetratges i documentals, composen la trajectòria cinematogràfica d’Helena Taberna, marcada per la coherència en l’elecció dels seus projectes i per un estil cinematogràfic molt personal. Els films de Taberna s’apropen a qüestions socials i d’interès general com ara el terrorisme, les migracions, el paper de l’església a la Guerra Civil espanyola, la violència masclista o la manipulació de les sectes. La seva ópera prima, Yoyes, és una pel·lícula de referència en el cinema sobre ETA i es continua programant a televisions i universitats de tot el món. El seu segon treball, el llargmetratge documental Extranjeras, s’utilitza habitualment a universitats com a material de referència per a formacions i altres treballs didàctics sobre migracions. El 2010, estrena el documental Nagore, al voltant de les circumstàncies de l’assassinat d’una jove estudiant a les festes de San Fermín. El seu darrer film, Acantilado, explorava el món de les sectes destructives.

El 2003 inicia, a través de la seva productora Lamia Producciones, una línia editorial de materials didàctics per apropar l’anàlisi fílmica, temàtica i de gènere a col·lectius educatius, socials o culturals. El 2006, juntament amb altres directores de l’estat espanyol, Helena Taberna funda CIMA, Asociación de Mujeres Cineastas y de los Medios Audiovisuales.

- Publicitat-

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

Marialluïsa, La Tiguerita, Joana Gomila i Kids from Mars actuaran en directe en l’edició en línia del Primavera Pro

El Primavera Pro celebrarà una edició en línia del 21 al 24 de juliol en la qual nou artistes catalans hi participaran en els...

Torra demana als empresaris fer front comú per reclamar més recursos a l’Estat

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest divendres que els empresaris catalans han d'"assumir responsabilitats" i els ha demanat que acompanyin...

La presidència d’Irlanda de l’Eurogrup pot ajudar a Catalunya?

El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ha valorat positivament aquest divendres que el ministre irlandès de Finances, Paschal Donohoe, hagi aconseguit...

L’oposició carrega contra la gestió del Govern en les residències

La gestió que el Govern i els consellers d'Afers Socials, Chakir El Homrani, i Salut, Alba Vergés, han fet de les residències de gent...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca