Le Pen ha reclamat a Macron que accepti la derrota en uns comicis, li ha dit, que havia plantejat com un “referèndum” sobre la seva presidència, i l’ha instat a convocar eleccions legislatives. La candidatura Renaixement de Macron ha obtingut un 21,5% dels sufragis, mentre que els Verds han quedat tercers amb un 12,7%.

A Itàlia Salvini podria enviar a Brussel·les 24 eurodiputats, multiplicant gairebé per cinc la representació del 2014, quan va aconseguir cinc representants a l’Eurocambra. Els euroescèptics del Moviment Cinc Estrelles, que també són al govern, han quedat tercers amb un 16,8% dels vots i 17 eurodiputats.

Pel que fa a Orban, el resultat que ha obtingut és encara millor que el del 2014, quan ja va superar la meitat dels sufragis. El partit popular europeu va suspendre abans dels comicis a Fidesz, la formació d’Orban, per les seves polítiques autoritàries i contràries a la UE. Amb un discurs dur anti-immigració i molt crític amb Brussel·les, Orban és la cara visible dels líders més populistes a la UE.

A banda, cal destacar que a Bèlgica l’extrema dreta flamenca també ha aconseguit resultats molt destacables, empatant al primer lloc en escons amb els nacionalistes flamencs. Ambdós partits han obtingut 3 diputats, tot i que en percentatge de vot els nacionalistes han superat l’extrema dreta 14 a 11%.

A diferència d’altres països, a Alemanya el vot de càstig no ha anat a parar a formacions d’extrema dreta, sinó que l’han acaparat els Verds, que han aconseguit una destacable posició amb un 20,6% dels vots, només per darrere de CDU/CSU amb el 29%. la ultradreta euroescèptica de l’AfD ha quedat en quarta posició.

A Àustria, l’extrema dreta ha vist com la crisi de govern li ha passat factura i ha perdut un eurodiputat dels quatre que havia aconseguit el 2014. L’escàndol de corrupció del líder de l’FPÖ i vicecanceller del govern austríac, Heinz-Christian Strache, va provocar la sortida en bloc dels ministres ultradretans del govern del conservador Sebastian Kurz.

Una altra dada destacada s’ha produït a Holanda, on l’ultradreta de Geert Wilders s’ha desplomat del 13,32% dels vots del 2014 al 4,1%, en favor d’un altre partit d’extrema dreta, Forum voor Democratie, que ha aconseguit prop de l’11%.

Finalment cal destacar que les forces extremistes i populistes no han arribat al 33% del Parlament Europeu, per la qual cosa no tindran capacitat per bloquejar-lo malgrat l’escenari de gran atomització per la pèrdua de la majoria de populars i socialdemòcrates.