Si aquestes eleccions europees eren un plebiscit sobre la figura del president legítim, aquesta ha sortit molt reforçada. Carles Puigdemont s’ha imposat sense fissures a tot el territori català amb quasi un milió de vots que abracen la seva tasca a l’exili.
Si aquesta cita electoral era una oportunitat per enviar un missatge a Europa, que pari l’orella: el 49,70% del país ha votat forces independentistes.
Una lectura de país
Seria erroni plantejar la victòria del president Puigdemont, únicament, com la victòria de Junts per Catalunya. El resultat de les eleccions europees s’entén, en part, pel vot al vicepresident legítim, Oriol Junqueras, en les darreres eleccions generals.
Tot i que hi ha moviments que volien fer possible aquesta confrontació oberta entre Puigdemont i Junqueras, els resultats europees del 26-M i els espanyols del 28-A constaten que l’independentisme no està disposat a escollir entre un o l’altra. Ans al contrari, el vot duals exposa la necessitat que la presó i l’exili, que ERC i JxCat, treballin junts per assolir la República.
La dada és molt clara, el 49,70% de vot independentista hauria de rebaixar la tensió entre dues formacions que durant la legislatura de Junts pel Sí (2015-2017) i amb el Govern efectiu s’han enredat en una lluita per l’hegemonia que va en contra de la finalitat del projecte republicà.