Que lluny queda aquell maig del 2015 en què l’esquerra del País Valencià va obtindre una important victòria front la dreta a les Eleccions Municipals, acabant amb l’hegemonia dretana després de molts anys de majories absolutes del Partit Popular —o, en el millor dels casos, condicionats partits independents de molt diversos tipus—. Després d’aquell 1991 en què les forces blaveres van fer alcaldessa Rita Barberà i va començar la regressió en drets socials, lingüístics, econòmics i territorials, 2015 es va convertir —afavorit per un context favorable i de canvi a l’Estat— en un símbol de la recuperació de l’esquerra amb sensibilitat valencianista de les institucions, des del Baix Segura fins els Ports i el Baix Maestrat.
No obstant això, a aquelles eleccions del 2015 el PP continuava sent la força hegemònica, traient-li més de 100000 vots a la segona opció més votada, el PSPV-PSOE. Compromís creixia en 200000 vots amb respecte dels 180000 del 2011 aprofitant la marea de canvi i Esquerra Unida —que sempre ha sigut potent al País Valencià— aprofitava la mancança de coneixement de Podem —que es presentava amb diferents marques a cada poble—per quedar-se com a cinquena força, molt prop de Ciudadanos. El PP, que quasi comptava amb 3000 regidors l’any 2011, es quedava amb vora 2200 l’any 2015. Ciudadanos, que sols comptava amb l’antecedent dels 5 regidors d’UPyD del 2011, entrava amb un 8.94% i 223 regidors.
26-M: VOX entra amb 48 regidors i el PSPV-PSOE sorpassa el PP
Les principals novetats de les Eleccions Municipals del 2019 han estat la consolidació del PSPV-PSOE com a força hegemònica —com ja ocorria fins que Rita Barberà va arribar al consistori de València (moment que es considera el símbol de l’auge de la dreta en tot el territori valencià)—, l’afonament de Podem i Esquerra Unida, que perden presència a molts consistoris, i la forta entrada de VOX als ajuntaments valencians amb 48 regidors i 82450 vots.
El Partit Popular es deixa vora 100000 vots més (i que hem de sumar als quasi 400000 vots que va perdre al 2015). Entre Podem i EUPV no aconsegueixen sumar més de 60000 vots (més de 20000 per baix de VOX) —i malgrat alguns notables resultats com els 5 regidors de Xàtiva, que sumen majoria absoluta amb el PSPV— i La Vall ens Uneix (d’àmbit comarcal i que va crear l’expresident de la Diputació de València Jorge Rodríguez per poder presentar-se a l’alcaldia d’Ontinyent, on va arrassar) obté 12653 i 28 regidors.
Les grans ciutats: qui guanya?
A les principals ciutats del País Valencià s’imposen nombroses victòries de les forces d’esquerres. València —malgrat que Unides Podem i la seua candidata Maria Oliver hagen quedat fora del consistori per no arribar a la barrera del 5%, després d’obtenir un 4.3%— mantindrà el Govern de La Nau amb els 10 regidors de Joan Ribó (dels 9 que tenia) i els 7 regidors de Sandra Gómez i el PSPV, que tenien 5. La dreta es manté en els 16 regidors: 8 per part del PP (que perd 2), 6 per Ciudadanos (que es manté) i 2 per part de VOX (que entra al consistori amb un 7.25% dels sufragis).
No obstant la victòria de Ribó, Barcala (PP) es consolida com un dels referents del PP valencià empata amb el PSPV-PSOE a 9 regidors i podrà continuar governant amb el suport de Ciudadanos (5) i VOX (2), aconseguint majoria absoluta (15 regidors). Altra gran ciutat que continuarà a les mans del PP serà Torrevella (cinquena ciutat), on el PP ha aconseguit augmentar la seua majoria i governarà altra vegada, però amb majoria absoluta. A més a més, el PP pot repetir també a Oriola (sisena ciutat) governant amb Ciudadanos i aconseguint majoria absoluta sense la necessitat del suport de VOX.
Una de les sorpreses de la nit la va donar la ciutat d’Elx (tercera ciutat del País Valencià). Mireia Mollà (qui va ser coportaveu del Grup Parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes la passada legislatura) i que va decidir presentar-se a l’alcaldia va perdre 2 regidors i es va quedar amb 2 i poc més d’un 6% dels sufragis, i compartint nombre de regidors amb VOX i Ciudadanos. Altrament, PP va obtindre 9 regidors i el PSPV-PSOE va quedar-se a les portes de la majoria absoluta (14) amb 12 regidors.
A la província de València el PSPV-PSOE va guanyar a les principals ciutats. Així, a Torrent (setena ciutat de la terreta) l’esquerra manté la majoria absoluta malgrat la desparició del regidor d’Esquerra Unida i la caiguda de dos regidors per part de Compromís. A Gandia (huitena ciutat) el PSOE de Diana Morant va obtindre 11 regidors i va augmentar en 4 la seua representació, mentre el PP es deixava 3 regidors, Compromís perdia 1 i Ciudadanos mantenia l’escó. La formació Demòcrates Valencians no va tindre sort a Gandia i no va obtindre cap regidor.
Altres llocs on es repeteix aquesta tendència de baixada de Compromís i augment del PSPV-PSOE amb manteniment de majoria absoluta per a l’esquerra són Catelló de la Plana (on PSPV augmenta 4 i Compromís i Unides Podem es deixen 1 i 2 regidors, respectivament) i Paterna (dècima ciutat), on PSPV augmenta de 6 a 13 representants aconseguint la majoria absoluta, EUPV perd el seu regidor i Compromís perd 3 regidors, quedant-se amb 3 regidors i sent superat en més d’un 3% dels sufragis per Ciudadanos.
Crisi en Compromís?
Com hem comentat abans, d’aquell 2015 de Manuela Carmena, Ada Colau, les marees a Galícia, Kichi a Cádiz o Santiesteve a Saragossa, sols romanen el gadità Kichi i l’alcalde Joan Ribó com “ambaixadors del canvi” a expenses del que puga passar amb Ada Colau i els pactes de govern que es puguen donar a la ciutat de Barcelona. Malgrat l’afonament de les marees i els moviments de canvi articulats entorn al 15M i a Podem sols Compromís resisteix amb força. A la ciutat de València la formació valencianista augmenta en un regidor i uns 10000 vots.
Si bé és veritat que Compromís perd influència a les grans ciutats, tenint en compte l’efecte retroactiu que ha tingut el baix moment de Podem i la fortalesa estatal del PSOE, Compromís s’ha mantingut fort obtenint 336251 vots, front els 381533 que va obtindre als comicis del 2015 o els vora 200000 que van obtindre entre Compromís i el BLOC per separat l’any 2011, quan el bipartidisme (quasi) perfecte començava a desaparèixer.
Si fem un anàlisi per províncies, és Castelló on més forta és la caiguda dels taronja, que es deixen quasi 2 punts percentuals (baixen del 12.33% al 10.42%). A Alacant també registra una caiguda des del 9.75% de vot fins el 8.13%, amb 167160 vots. Analitzant el comportament dels electors podem dir que Compromís no està aconseguint funcionar de manera descentralitzada tampoc, ja que és a la província de València on es mostra molt fort amb 4468460 vots i un 19.25% de vot que aconsegueix mantenir amb respecte del 2015.
No obstant la baixada percentual en vots, Compromís es manté al territori augmentant en 2 regidors el nombre total de regidors amb què compta al País Valencià. Així doncs, a la província de Castelló perden 3 regidors (de 87 a 84), a la de València (on, com hem dit, es manté el percentatge de vot) es perden 8 regidors i a la província d’Alacant (malgrat la pèrdua de vots) augmenta en 13 el nombre de regidors (i s passa de 167 a 180). Per tant, a diferència dl que s’ha dit a diversos mitjans (i assolint la pèrdua de vots), Compromís es consolida al territori valencià amb 724 regidors, 2 més que al 2015 i 350 regidors més que al 2011.
