S’apropa la mitjanit a Tàrrega i al Museu Trepat el públic del Festival Embarrat es congrega a la Nau 5. S’apaguen totes les llums. A l’espai s’hi comença a respirar una ‘Energia Fosca’, el darrer àlbum del Petit de Ca l’Eril. El grup, amb en Joan Pons al capdavant, puja a l’escenari per presentar-nos el seu treball més brillós. Comencen a sonar melodies noves, diferents, i de la foscor apareixen uns globus de llum que ens transporten a un univers on la pols d’una fàbrica del s. XX es transforma en pols còsmica.
L’Energia fosca és aquella que explica l’expansió de l’univers que per al guissonenc Pons ‘és la llum que il·lumina totes les coses’. Aquesta energia i positivitat són marca del setè àlbum del grup que, amb nous arranjaments i fins i tot nous instruments, fa un viatge en una nova direcció cap a una transformació per esdevenir quelcom diferent.
Gravat a les muntanyes de Prades en 10 dies i mesclat amb en Jordi Matas i el mateix Pons al Teatre de Ca L’Eril, a Guissona, sembla que el seu pop metafísic ha quedat superat per un treball auster que es defineix com sintètic. Allunyat, doncs, del seu darrer treball, ‘Triangular’ –alabat per públic i crítica a parts iguals i que tot just fa un any–, els de Ca l’Eril ens presenten 8 temes nítids que inoculen bon rotllo al seu ritme i amb lletres que s’atreveixen a fer preguntes universals amb una senzillesa remarcable.
Una llarga ronda d’aplaudiments acaba la presentació d’aquest treball d’autor a la capital urgellenca; però els seus temes íntims i suggerents tot just comencen el que promet com una gran expansió del panorama musical de casa nostra.
