Letònia, Malta i Eslovàquia s’afegeixen als països que ja voten per les eleccions europees

Els comicis van començar dijous amb el Regne Unit i Holanda, i culminaran diumenge amb l'obertura de col·legis a la majoria d'estats de la UE

Publicitat

Els ciutadans de Letònia, Malta i Eslovàquia voten aquest dissabte en les eleccions europees. Ho fan després que dijous el Regne Unit i Holanda donessin el tret de sortida a aquests comicis, seguits per Irlanda, que va fer-ho divendres i la República Txeca, que permet als seus habitants votar durant dos dies. Els 21 estats restants exerciran el seu dret a vot diumenge. El darrer país que dipositarà les paperetes a les urnes serà Itàlia, on els col·legis electorals romandran oberts fins les onze de la nit. La previsió és que els primers resultats s’anunciïn a partir d’aquesta hora. Al voltant d’un quart de dotze l’Eurocambra farà pública una projecció del nou hemicicle basant-se en els resultats oficials en divuit estats membre, enquestes a peu d’urna en vuit i intencions de vot en dos més.

Les eleccions al Parlament Europeu són els comicis transnacionals més grans del món. Un total de 427 milions de ciutadans dels 28 estats membres estan cridades a les urnes. Per aquest motiu, es preveu que el recompte de vots s’allargui durant tota la matinada en els diferents països.

Les primeres dades que l’eurocambra facilitarà diumenge es publicaran al voltant de les sis de la tarda. Serà una estimació de resultats nacionals per a set estats: Àustria, Xipre, Alemanya, Grècia, Irlanda, Malta i Països Baixos. Es basarà en enquestes a peu d’urna o similars publicades als estats membre i recollides per l’empresa Kantar.

Les següents dades seran les estimacions nacionals per a Bulgària i Croàcia, cap a les set de la tarda, a les quals s’afegiran les d’Espanya, França i Dinamarca a les vuit del vespre.

Publicitat

Amb aquests primers resultats orientatius, el Parlament Europeu farà una primera projecció de l’hemicicle a un quart de nou del vespre. Serà un primer agregat de dades que permetrà veure la possible configuració de la cambra, però basant-se únicament en enquestes a peu d’urna i dades no oficials en aquests dotze països i en la intenció de vot en els altres setze estats de la UE.

A les nou de la nit es publicaran estimacions de Polònia, Portugal, Romania i Suècia i un quart d’hora després, repetint el mateix patró que abans, es farà una primera actualització de la projecció de l’hemicicle amb les dades disponibles fins al moment. A un quart d’onze es farà una segona actualització de la projecció incloent-hi les dades de Finlàndia.

Primers resultats a la UE

Els primer resultats podran anunciar-se a partir de les onze de la nit, un cop els darrers col·legis electorals a Europa hagin tancat les seves portes, tal com estableix el reglament europeu. Així, serà cap un quart de dotze quan l’Eurocambra farà pública la primera projecció del nou hemicicle basant-se ja en els resultats provisionals reals en alguns estats membre.

Concretament, la primera projecció es basarà en els resultats provisionals en divuit estats membre -entre els quals hi ha Espanya i Alemanya o Bèlgica- les estimacions en vuit estats i les intencions de vot a Letònia o el Regne Unit.

Criteri de distribució d’escons als grups

Tant en les projeccions basades en enquestes a peu d’urna com en els resultats provisionals, el Parlament Europeu distribuirà els escons d’acord amb els grups parlamentaris actuals. Això vol dir que, per exemple, Lliures per Europa estaran dins del grup dels liberals d’ALDE -tot i l’expulsió del PDeCAT del partit europeu- i Ara Repúbliques apareixeran amb els Verds/ALE mentre no es comuniqui formalment una intenció contrària.

Pel que fa als escons de la llista d’Unidas Podemos s’adjudicaran als grups precedents dels diputats. Així, el d’Ernest Urtasun anirà amb els Verds mentre que el de Miguel Urbán anirà a parar al grup parlamentari de l’Esquerra Unitària (GUE).

Les formacions que ara no tenen representació a la cambra i que preveuen entrar-hi, com Renaissance (la llista de Macron) o Vox, s0assignaran a la categoria “altres”.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes