I, de sobte, ja estan aquí. Entre eleccions generals, europees, vetos al Parlament, polítics a la presó i presos a la política, han arribat les eleccions municipals. Són les petites de les eleccions, però alhora les més properes i les que poden tenir més implicacions a la en la vida quotidiana, i més enllà.

A Barcelona, les veïnes tenim 24 (vint-i-quatre!) candidatures entre les quals triar, set de les quals ja han tingut representació en aquest mandat, encara que algunes podrien caure i inclús deixar pas a altres de noves. Un mar de possibilitats en el que molts segueixen nedant indecisos (com és normal) a dos dies de les eleccions.

Per contribuir a esvair dubtes de l’electorat més dubtós (sigui per estar massa informat o massa poc), ens hem fixat en el que cada una de les candidatures amb representació planteja pels problemes que més preocupes als barcelonins.

I no ens inventem nosaltres aquests problemes, sinó que ens basem en l’últim Baròmetre municipal, el primer en què els barcelonins van situar la inseguretat com la seva primera preocupació sobre la ciutat, després de casos de violència i, sobretot d’un bombardeig constant d’alarmes i alertes de l’oposició i determinats sectors.

Els ciutadans van situar com a segon problema l’accés a l’habitatge, seguit per l’encaix de Catalunya a Espanya, i la circulació i el trànsit. Aquest són els principals problemes que els barcelonins veuen a la capital catalana, però la seva primera preocupació personal és l’atur i les condicions de treball. Aquests són els punts en els quals posarem el focus per intentar aclarir posicionaments de cada candidat, davant de l’allau de missatges confusos, ‘fake news’ i crítiques buides dels últims dies de campanya.

Ada Colau, o com portar el ‘Sí se puede’ a l’Ajuntament

Seguretat: Vol que la Urbana guanyi com policia de barri i proximitat i resti en antiavalots (i no parlem de top manta perquè no ho emmarquem en l’àmbit de seguretat. Disculpes a qui ho esperés)

Habitatge: Diu que ningú ha fet més que ella. S’ha quedat curta, però ha innovat i ha promogut polítiques com obligar a fer que el 30% de nous pisos siguin protegits. Ara ho vol pujar al 50% a alguns barris.

Encaix de Catalunya a Espanya: L’acusen d’haver-se posat de perfil. L’1-O va deixar fer i després va personar l’Ajuntament contra les càrregues policials, però tant independentistes com unionistes la veuen ambigua.

Circulació: Transport públic, bicis, vianants i menys cotxes: aquesta és la fórmula. Vol que un de cada tres carrers de l’Eixample sigui un eix verd i pacificar zones. L’obsessió frustrada? Connectar el tramvia.

Atur i condicions laborals: Aposta per canviar el model econòmic i avançar cap a l’economia social, solidària i cooperativa. S’ha parlat durant el mandat d’un salari mínim metropolità, però no s’ha aplicat.

Joaquim Forn, experiència a l’Ajuntament, des de la presó

Seguretat: Va ser tinent d’alcalde de Seguretat i conseller d’Interior, i creu que la inseguretat s’ha descontrolat, pel que aposta per revertir la situació, com defensa també la seva número dos, Elsa Artadi.

Habitatge: JxCat vol ampliar el parc de lloguer assequible (construint però també rehabilitant i mobilitzant pisos buits). Va votar a favor de la mesura del 30%, encara que preferia limitar-la a certs barris.

Encaix de Catalunya a Espanya: Defensen nítidament avançar cap a la independència de Catalunya i critiquen la postura de Colau en aquest àmbit: agraeixen el suport que ha expressat als presos, però demanen més.

Circulació: Volen un pla pel vianant, reduir places d’aparcament per generar espais verds i promoure el transport públic, però no la connexió del tramvia: prefereixen pel bus elèctric, més barat i fàcil d’aplicar.

Atur i condicions laborals: Es fixen la lluita contra l’atur i la creació d’ocupació de qualitat com una prioritat, pel que han dissenyat el pla Barcelona Impulsa per crear riquesa, creixement i ocupació.

Manuel Valls, el candidat declarat de les elits

Seguretat: Ha estat on ha centrat la campanya, fent valer el seu paper com exministre d’Interior a França. Vol dotar la Urbana de les més noves tecnologies, inclosos drons i càmeres. No hi haurà qui s’amagui!

Habitatge: Vol construir 10.000 pisos en vuit anys i recuperar la col·laboració público-privada per facilitar la construcció de més habitatges i reduir el preu: la llei de l’oferta i la demanda. Laissez faire!

Encaix de Catalunya a Espanya: L’exprimer ministre francès ho té clar: es presenta com el candidat que pot aturar el procés independentista, que creu que és una de les principals amenaces per la ciutat.

Circulació: Es compromet a impulsar un pacte amb el Govern central i la Generalitat per executar l’estació de La Sagrera; la L9 de Metro; els accessos ferroviaris al Port, i una millora de Rodalies, entre altres.

Atur i condicions laborals: Planteja canvis fiscals per incentivar el retorn d’empreses i la creació de noves, especialment d’emprenedors i start-ups. També vol flexibilitzar el pla que limita els allotjaments turístics.

Ernest Maragall, de tornada a l’Ajuntament aspirant a l’alcaldia

Seguretat: Demana més coordinació i presència policial i ha llançat la proposta de crear un ‘alcalde de nit’ per vetllar pel funcionament de la seguretat, l’atenció sanitària i l’oferta d’oci en horari nocturn.

Habitatge: Promet 15.000 pisos socials en dos mandats i treballar amb altres municipis metropolitans per evitar que torni a inflar-se la bombolla immobiliària.

Encaix de Catalunya a Espanya: Es presenta com l’única candidatura independentista que pot governar i demana concentrar el vot independentista per poder superar a Colau, amb la que està frec a frec a les enquestes.

Circulació: Veu necessari rebaixar l’ús del cotxe, i per això vol promoure el transport públic assequible. Si donarà suport al tramvia és una incògnita, després d’un mandat amb reticències d’ERC.

Atur i condicions laborals: El germà de l’exalcalde i expresident del Govern proposa captar inversió i instaurar un salari mínim a la ciutat, que els republicans sitúen per sobre dels 1.000 euros perquè sigui digne.

Jaume Collboni, a rebuf de l’auge socialista

Seguretat: Vol acabar amb la inseguretat a Barcelona amb 1.000 nous agents de la Urbana y 400 de Mossos d’Esquadra, restablint l’autoritat democràtica després dels complexos de Colau, segons ell.

Habitatge: Critica la gestió de Colau (amb la que va governar un any i mig) i demana recuperar el ritme de construcció de pisos dels mandats liderats per alcaldes socialistes.

Encaix de Catalunya a Espanya: Defensa el diàleg dins de la llei i demana centrar els debats en Barcelona, on es va trencar el seu acord amb Colau pel suport dels socialistes a l’article 155.

Circulació: El socialista aposta per una ciutat més ‘caminable’, per potenciar el transport públic i perquè els aturats de llarga durada el puguin fer servir de forma gratuïta.

Atur i condicions laborals: Vol un salari mínim de 1.200 euros perquè el cost de vida a la ciutat és superior al d’altres regions, en les que ja ha pujat a 900 euros per ordre del Govern de Pedro Sánchez, com li agrada recordar.

Josep Bou, d’Empresaris de Catalunya a salvavides del PP

Seguretat: Una unitat especial de 500 agents amb membres de la brigada paracaigudista de l’Exèrcit: la idea que Bou va llençar abans de la campanya segueix sent una de les seves propostes estrella.

Habitatge: Creu que la millor manera de fer baixar els preus és facilitar la construcció de més habitatge. Rebutja l’obligació de destinar un 30% de noves promocions a pisos protegits.

Encaix de Catalunya a Espanya: Veu en el procés independentista una de les grans amenaces per Barcelona i un dels motius que el van portar a fer el pas a política. Si aconsegueix representació, vol pactar per frenar-lo.

Circulació: En un món ideal, ell aniria a tot arreu en cotxe i aparcant de porta a porta. Vol revisar carrils bici i, això sí, millorar el transport públic i abaixar el seu preu: “Més barat que una barra de pa”.

Atur i condicions laborals: Fa valer la seva experiència com empresari per prometre que farà tornar les empreses que van canviar la seva seu, i que facilitarà la creació de 60.000 empreses a la ciutat.

Anna Saliente, combat col·lectiu a la Marca Barcelona

Seguretat: Defuig d’una perspectiva exclusivament policial d’aquest àmbit i avisa que, si Barcelona és perquè, és perquè una ciutat on és difícil viure, pel que demana un abordatge social en aquest sentit.

Habitatge: Vincula els problemes d’accés a l’habitatge al turisme, i aposta per expropiar els pisos buits de grans propietaris per posar-los al servei de la ciutadania.

Encaix de Catalunya a Espanya: Defensa sense complexos la desobediència per avançar en el compliment del mandat de l’1-O i assegurar el camí cap a un Estat català independent.

Circulació: La CUP Capgirem aposta per convertir el model actual en un de molt més sostenible, limitant creuers i promovent el transport públic, encara que no el tramvia, si manté la gestió privada.

Atur i condicions laborals: Vol capgirar el model econòmic i un projecte de confrontació amb les elits, amb la Marca Barcelona i el turisme de masses, que creu que no genera ocupació de qualitat, sinó precària.

Jordi Graupera, la campanya invisibilitzada

Seguretat: Vol ampliar la capacitat d’acció i impulsar noves convocatòries -amb el nivell C1 de català com a requisit- de places de la Guàrdia Urbana. Aposta per descentralitzar el model de seguretat i donar més protagonisme als barris i districtes.

Habitatge: Té un pla a curt, mitjà i llarg termini que s’enceta amb el compliment de la llei d’habitatge per aprofitar els 10.052 pisos buits censats i els 14.000 locals buits de la ciutat com habitatges. Incentivar la incorporació d’habitatge privat a la Borsa d’Habitatges de Lloguer i cloure amb un horitzó de 115.000 habitatges de lloguer assequible i passar passar de l’1,5% actual a un 15-20% de mitjana europea.

Encaix de Catalunya a Espanya: El partit neix arran del compromís de fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. Missatge contundent per deixar enrere els discursos que “afebleixen” el poder popular.

Circulació: Menys cotxes i més transport públic. Proposa implementar un peatge de congestió i integrar i ampliar la xarxa d’autobús interurbà.

Atur i condicions laborals: La recuperació econòmica no es tradueix amb llocs de treball de qualitat. Per això aposta per un codi de bones pràctiques i col·laborar amb la Conselleria de Treball per tal d’incrementar les inspeccions.

Les propostes de les candidatures que ja tenen representació són incomptables, com ho són les que no en tenen i aspiren a entrar a l’Ajuntament. Entre elles hi ha la de Jordi Graupera, la de Pacma i la de l’empresari alemany Karl Jacobi, i altres que no citarem (si et planteges votar a una que ha aconseguit entrar al Congrés, aquí no hi trobaràs informació, així que pots anar canviant de revista).

A les eleccions municipals de diumenge s’escullen l’alcalde (o alcaldessa) i els altres 40 regidors que durant els propers quatre anys conduiran el futur de Barcelona. I el que s’esculli durarà aquests quatre anys peti qui peti, perquè les municipals no es poden avançar. L’alcalde que es triï aquest diumenge ho serà durant suficient temps com per condicionar el futur de la ciutat de forma determinant. Sort i encerts, Barcelona!