Opinar vomitant odi i sense respecte

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Hi ha moltes maneres d’opinar sobre diferents aspectes i temes. Sempre s’ha de ser lleial a la veritat, destapar les vergonyes i mentides, però amb total respecte cap a les persones i als individus.

Però malauradament, hi ha persones que no estan disposades a jugar a aquest mateix joc i utilitzaran qualsevol arma per denigrar públicament, menysprear i arribar a fer opinions insultants en mitjans de comunicació com Albert Soler, articulista del Diari de Girona, antigament anomenat durant el franquisme com “Los Sitios”.

Els articles d’opinió que realitza, sempre són en la mateixa línia de degradació de l’independentisme i de l’entorn del president Puigdemont. Molts han estat víctimes d’aquests articles en els quals no ha tingut cap problema fins i tot en atacar les persones per la seva condició sexual adduint-ho suposadament a cançons i llistes musicals que escoltava mentre escrivia articles. No tenen límit les manques de respecte d’aquesta persona cap a les seves ‘víctimes’?

La darrera va ser el company de viatge i amic del President Puigdemont, Jami Matamala (actualment senador) a qui va tractar com un botiguer que va sortir a comprar tabac i va tornar. Un article totalment degradant que va fer que fins i tot la filla de l’afectat respongués a aquell article degradant.

La veritat és que els gironins estem cansats que el Diari de Girona segueixi donant veu a una persona com ell, que no utilitza en cap moment el respecte cap a la gent, i que habitualment rep els aplaudiments i suports dels seguidors més bàsics i que més manifesten el seu odi cap al catalanisme i cap al nostre país. Cap a la nostra cultura i la nostra gent. Cap a les nostres persones i representants polítics.

Una persona que és capaç de riure i intentar ridiculitzar qualsevulla persona sense cap mena de pudor ni vergonya, amb l’altaveu que li ofereix el diari ja esmentat. Però molta gent ha decidit ignorar-lo i no llegir els seus articles (més enllà dels seus aplaudidors habituals).

Jo, en canvi, he preferit plantar cara i donar veu a totes aquestes persones que s’han vist atacades en un moment o altre per aquest ‘opinador’.

Senyor Albert Soler, desitjo que no es mossegui la llengua, perquè corre el risc d’enverinar-se. Visqui de manera més tranquil·la i aprengui a respectar la gent que pensa diferent de vostè, sense atacar de la manera més barroera i més irrespectuosa a les persones.

Aprengui a escriure opinions sense insultar la dignitat de les persones. Estic convençut que no cal gaire esforç, com jo li he dedicat aquest article sense cap mena de manca de respecte cap a vostè ni cap a la seva família, utilitzant l’altaveu d’un mitjà de comunicació.

Mai és massa tard per demanar perdó a la gent que ha pogut ofendre i per rectificar. Fins i tot, diuen que rectificar quan algú s’equivoca, és de savis.

Faci la seva elecció. Al cap i a la fi, serà el lector el que el jutgi. Triarà si vol convèncer al més moderat, o fins i tot al que pensa diferent de vostè, o simplement es quedarà amb el seu seguici de persones pels quals “tot s’hi val” amb l’actitud més pròpia de hooliganisme de la ràbia i l’odi a qui pensa diferent.