La Galeria Zielinsky presenta ‘Proyecto Horizonte’

El vernissatge serà a les 19.30 hores d'aquest dijous

Publicitat

La Galeria Zielinsky (Passatge Mercader, 10 de Barcelona) presenta avui l’exposició: ‘Proyecto Horizonte’ de l’artista Gonzalo Maciel. El vernissage serà a les 19.30 hores d’aquest dijous. 

Galeria Zielinsky presenta Projecte Horitzó, la primera exposició individual de l’artista argentí Gonzalo Maciel a Barcelona, comissariada per Laeticia Mello. El que veiem en aquest projecte és simple llum. Fas lumínics que es fonen en plans de color component horitzons. L’obra de Gonzalo Maciel delimita un escenari d’impressions, en el qual els seus horitzons necessiten de la participació de l’espectador, no només per adquirir sentit, sinó fins i tot per existir i ser part de la nostra realitat.

Què és ‘Proyecto Horizonte‘ segons la comissaria; Laetici Mello?

El que veiem en aquest projecte és simple llum. Veladures cromàtiques construïdes a través de la física, on la paleta de colors emprada a les fotografies es produeix en sumar llum amb llum. Perquè això passi, cal vincular tres conceptes: temps, espai i color. Doncs és el comportament lumínic què, en transcórrer el temps, genera prismes de color dins l’espai expositiu.

Publicitat

Si en emprar pigments pictòrics com a recurs plàstic, sostraiem llum; per contra, en emprar llum com a suport, la barreja del color resulta additiva, i no subtractiva. Però, tal com manifestava J.W. Goethe, ‘la percepció del color no només és subjectiva, sinó també, subjecta a l’experiència’.

És a dir, un color té la facultat d’incidir en el temperament humà, i per tant, en l’univers emocional. ‘Projecte Horitzó’ és una suite d’obres interconnectades que presenta condicions conceptuals dialècticament ambivalents. D’una banda, l’abstracció / representació de l’inabastable de l’horitzó en un format vertical; i de l’altra, la certesa / contingència d’una imatge lumínica que sembla tenir la qualitat fenomènica de transformar-se a la retina de l’espectador.

Són aquestes mateixes contradiccions les que ens permeten establir un vincle intimista amb l’obra. La mirada precisa i gairebé científica en observar la llum fondre en plans de color, es transforma en un rampell d’impressions per tractar de comprendre si el que observem és un fenomen òptic o diví. Doncs a vegades, és aquesta mateixa llum que compon els horitzons, la qual es manifesta com una cosa sagrada, com a vehicle per simbolitzar la necessitat de què l’espectador indagui en les seves pròpies emocions.

Una obra que funciona com Axis Mundi- un eix central que uneix el cel i la terra-. La unió entre el terrenal i el transpersonal. I és mitjançant aquest vincle intimista, que l’obra de Gonzalo Maciel enuncia una estètica relacional en la qual els seus horitzons necessiten la participació de l’espectador, no només per adquirir sentit, sinó fins i tot per existir, per participar de la nostra realitat.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes