El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, va ser el cap més visible de la protesta comarcal per la no autorització de l’ACA a la celebració del Doctor Music. Per Isús va ser “una gran decepció” veure que no es podia celebrar. El president comarcal considera que aquest episodi “ens ha deixat clar que tenim un excés de normatives” i és necessari “fer-ne una racionalització”.
L’alcalde de la Guingueta d’Àneu, Josep Cervós, assenyala que “ha marcat un precedent” i “ha encès totes les alarmes”. Cervós explica que “la rigidesa” de les normatives està vetant el desenvolupament econòmic de la comarca. Aquesta problemàtica s’ha evidenciat amb el Doctor Músic però pot passar el mateix amb altres sectors com el ramader, el turístic o l’empresarial.
El Doctor Music aquest any ja no se celebrarà a Escalarre i ho farà a Montmeló, però els polítics del territori es neguen creure que no podrà tornar al Pallars. Amb aquest objectiu es van reunir amb el president Torra. Al cap de poques setmanes el Govern anunciava que el Pallars Sobirà serà la primera comarca on el Govern treballarà en la implementació de l’anomenada Estratègia de dinamització local, un pla que busca fomentar el creixement econòmic dels territoris afectats per la desocupació, l’envelliment de la població i el despoblament rural.
Paco Boya, de esMontanyas, apunta respecte a aquesta problemàtica que “no tot el problema de la despoblació i de la residualitat de la muntanya està vinculat als marcs normatius, però aquests marcs sense adaptació territorial són la punta d’un territori agonitzant”.
Boya afirma que “l’única política ha estat la restricció des d’una falsa perspectiva ecològica que valora el territori amb una visió urbana, falsejant i negant els coneixements de valls habitats”. I això és el que ha passat segons Boya amb el Doctor Music i ho explica dient que “des de fa més de mil anys i on sabem, per exemple, que al mes de juliol no hi ha avingudes d’aigua, de manera que, qüestionar l’acampada prop del riu en aquest moment de l’any és un excés o una nova imposició de la dictadura normativista que regeix les nostres vides”.
Aquesta idea és compartida amb Ramon Villuendas, portaveu de la Plataforma Salvem Doctor Music, que remarca que “les normatives no estan adaptades a la realitat territorial”. Per Villuendas el comportament de l’administració amb les comarques de muntanya és “indignat” perquè no tenen en compte la seva realitat.
Vilanova busca l’equilibri entre la cultura i el descans veïnal
A Vilanova i la Geltrú, l’Ajuntament ha creat un protocol que les entitats han de seguir cada cop que vulguin organitzar un festival o concert. Si bé fa dos anys el govern va començar a treballar en una ordenança que regulés els esdeveniments al carrer, finalment ha optat per un manual on s’especifiquen les normes de cada plaça i el nombre màxim de concerts que s’hi poden celebrar. Alhora, s’hi detalla quina és la infraestructura que s’ha de muntar i com s’ha de situar l’escenari per garantir que les molèsties als veïns siguin mínimes. Si bé el document està enllestit, el govern no l’ha pogut aprovar de forma definitiva per la fi del mandat, de manera que deixarà la seva aplicació oficial en mans de l’executiu que sorgeixi del 26-M.
Aquest nou protocol ha arribat després que el 2016 el TSJC donés la raó a uns veïns que van denunciar que els festivals Nowa Reggae i l’antic Faraday –ara, festival Vida- els provocaven problemes de descans. Aquelles sentències van dur l’Ajuntament a reubicar els dos esdeveniments i també el Tingladu. Tots tres festivals es van traslladar de forma forçosa a espais més allunyats d’habitatges, obligats a complir els límits de so fixats per la Llei de Protecció contra la contaminació acústica.
Les sentències i els trasllats van provocar un fort rebuig arreu de la ciutat, que es va mobilitzar sota l’eslògan ‘No fem soroll, fem cultura’, instant l’Ajuntament a preservar la cultura per davant de les puntuals queixes veïnals. En un gest de complicitat, el govern va modificar l’Ordenança de Sorolls i vibracions per permetre que els festivals poguessin superar excepcionalment els límits acústics marcats per la llei. El TSJC, però, ho va tombar mesos després.
Tot i que, inicialment, els organitzadors dels festivals van ser reticents a canviar de lloc, ara els trasllats s’han acabat convertint en una via per re inventar el format dels concerts i disparar-ne el nombre d’assistents. El rebombori social que va esclatar amb les sentències s’ha anat apaivagant amb el pas dels anys, mentre l’Ajuntament confia que les normes fixades amb el nou protocol evitin futurs litigis relacionats amb el descans dels veïns.