Mònica Richart no se sentia bé i va acudir a Urgències al Centre de Salut de Campanar el passat 2 de maig. Després de dues hores d’espera, va dirigir-se a la metgessa explicant-li el que li ocorria: “fa quatre dies que estic afònica”. Segons ens explica, ella sempre comença les interaccions amb el funcionariat del País Valencià fent servir el valencià —la seua llengua materna—, sabent-se amb el dret de ser atesa a qualsevol instància de l’Administració en valencià o castellà, indistintament. No obstant això, afirma que “si l’altra persona no pot comprendre el que dic no tinc problemes en dirigir-me a d’ella en castellà”.
La resposta de la metgessa, però, la va deixar en xoc: “yo el valenciano no lo entiendo, así que si quiere que la ayude…”. És comprensible que una persona forana no puga comprendre, però…com una persona que viu a València no és capaç d’entendre una frase tan curta i alhora tan semblant en valencià a la mateixa frase en castellà? Mònica, humiliada i molt nerviosa fruit de les dues hores d’espera, de que l’ambient no era bo a l’ambulatori i la resposta bronca de la metgessa —que va acabar de baixar-li el cap—, va continuar la conversa en castellà. La seua afonia, altrament, no va impedir que posara la reclamació corresponent al centre de salut abans d’anar-se’n a per les pastilles de cortisona que li havien receptat.
Arran del tuit que va publicar, la Plataforma per la Llengua i el seu delegat al País Valencià Manuel Carceller van dirigir-se a ella i li van donar el seu suport. A més a més, van posar junts la corresponent declaració a l’Oficina de Drets Lingüístics i Plataforma per la Llengua PV va posar una reclamació —malgrat els diversos impediments que va posar el centre— com a associació al centre de salut que la va atendre. Rubén Trenzano —Director General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme— va respondre al tuit de Mònica Richart mostrant la seua intenció de comunicar la situació a la cap del servici de l’Oficina de Drets Lingüístics. Com el mateix Trenzano va exposar recentment a una entrevista a Valencia Plaza “volem funcionaris que puguen parlar en una llengua o una altra”.
Per desgràcia, la situació que va patir Mònica no és un cas aïllat. Com es pot veure al web de la Plataforma per la Llengua, desenes de situacions de discriminació lingüística, com el cas dels dos agents de la Policia Local d’Alacant que es van negar a atendre un home en valencià, el cas d’una immobiliària barcelonina un agent de la qual va respondre a la seua clienta “me cago en ti, mala puta, y en tu idioma catalán”, la discriminació que va patir la presentadora d’À Punt Mèdia Jèssica Crespo a un bar de la localitat de Massanassa, on va ser increpada per part del cambrer i forçada a parlar en castellà pel propietari de l’establiment.
Com recorden des de la Plataforma, tant els consumidors (article 8 de la Llei 1/2011 de 22 de març, l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana), com la Llei d’ÚS i Ensenyament del Valencià protegeix a tots els parlants (al seu article 17: “tots els ciutadans tenen el dret a expressar-se en valencià en qualsevol reunió, i això inclou també les activitats professionals i mercantils”) i a totes les persones que vulguen dirigir-se en valencià cap a l’Administració (amparades per l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat valenciana, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o l’article 14 de la Constitució Espanyola que protegeix la ciutadania de “discriminación (…) por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”.
Corren temps en què l’Estat espanyol viu un impass molt important. L’enfrontament, que amb l’auge de VOX i l’onada reaccionària ha adquirit unes dimensions més fortes que de costum, suposarà la consolidació d’un model divers i d’una realitat plurilingüe o la regressió de llibertats linguístiques i socials cap a un model unitari, unívoc, centralista i reaccionari, defensat per tots aquells que posen per davant la idea d’Espanya front les llibertats, els drets socials i les particularitats que fan únic cada poble i cada terra. Cal unitat, enteniment i suport mutu davant les agressions que puga patir la llengua i el territori perquè demà podem ser qualsevol de nosaltres els afectats. Com deia el pastor protestant Martin Niemöller, que va ser part de la resistència a la Segona Guerra Mundial, “ara vénen per mi, i no hi ha ningú que alce la veu”. Qui polititza la llengua, els qui creuen que hi ha llengües de primera i de segona o els qui volen que cadascú visca en la llengua que vulga?
