El director rus Victor Kossakovsky inaugurarà aquest dimecres la 22a edició del DocsBarcelona amb ‘Aquarela’, un documental que, com assegura, té el millor protagonista que ha aparegut mai en un film seu: l’aigua. Kossakovsky va escollir l’aigua perquè té molts colors que van canviant ràpidament i poden ser “bonics o horribles”, aigua que apareix en tot el seu esplendor i formes: congelada, en onades, violenta i destructora i pacífica en ple canvi climàtic. Victor Kossakovsky també alerta: “Estic segur que desapareixerem i el planeta estarà feliç perquè no podem fer això sense pagar-ho ni sense que hi hagin conseqüències. Si no respectem el que se’ns ha donat, ho pagarem”, avisa el cineasta.
DocsBarcelona obrirà la seva 22a edició el 15 de maig amb ‘Aquarela’, un viatge transformador per la bellesa i la força omnipotent de l’aigua signat pel gran director Victor Kossakovsky. El cineasta rus tornarà a DocsBarcelona, set anys després de presentar ‘¡Vivan las antípodas!’ (2012), per inaugurar el festival al Cinema Aribau i oferirà dijous una masterclass al Teatre del CCCB.
El nou documental de Kossakovsky recorre els deserts de gel del seu país per aturar-se al llac Baikal, al Sud de Sibèria i s’endinsa al Miami devastat per l’huracà Irma i roda al Salto del Ángel de Veneçuela. Sobre les localitzacions del film, explica que en un primer moment va pensar en unes altres, però al rodar el primer episodi tot va canviar i van llançar el guió. “Després de cada episodi tràgic un no se’n pot anar al Carib”. De fet, recorda que quan estaven en el bell mig d’una tempesta a l’Oceà, aquesta els va dur a Canadà. “Quan et trobes al mig d’una tempesta, no pots escollir i després la tempesta va arribar a Miami”.
Ressalta que el perill és part de la vida: “Sortir i no saber què ens pot passar. Si vas a llocs extrems com Miami o amb els icebergs, és extrem, però el que és difícil no és estar allí, sinó rodar-ho i que l’horitzó segueixi estant recte durant la tempesta”.
Kossakovsky va escollir l’aigua perquè té molts colors que van canviant ràpidament i poden ser bonics o horribles. A la pel·lícula hi ha 1.001 tonalitats d’aigua, explica. Admet que en els seus films sempre busca un protagonista que “sigui horrible i bell a la vegada” i “a l’aigua és difícil jutjar-la i no protestarà. És el millor protagonista que he tingut en una pel·lícula perquè té un ventall molt ampli”, declara.
El cineasta és molt crític amb l’actitud de l’ésser humà amb la naturalesa. De fet, creu que la humanitat pagarà les conseqüències de com està tractant la naturalesa. “Si no respectem el que se’ns ha donat, ho pagarem. Encara no entenem què suposa una gota d’aigua i perquè es comporta d’una manera determinada”.
“Tothom és conscient que som mals éssers i males criatures; veiem el que hem fet als darrers anys i som terribles”. Per això, s’ha preguntat que si tothom sap que els humans són terribles perquè encara es vol fer creure que som importants. “Què estem fent? Fem guerres, armes químiques, bombes atòmiques, camps de concentració, anem a països i els hi canviem el govern, posem milers de milions de persones en camps de concentració i actualment tenim dos mil milions de vaques al món i no viuran més d’un any i tenim dos mil milions de porcs que viuen entre dos i tres mesos”.
‘Aquarela’ ha estat rodada a 96 frames per segon, un estàndard que dificulta la projecció. Fins al moment s’ha pogut veure, projectada a 48 fps, als festivals de Venècia, Amsterdam (IDFA), Cartagena (FICCI) i Sundance, entre d’altres certàmens internacionals.
Sobre la seva presència al DocsBarcelona, en el qual inaugurarà el certamen, i a la capital catalana, Kossakovsky afirma que si pogués escollir on viure, seria a Barcelona, tot i que recorda que li han robat dues vegades: “És sorprenent com no es pot solucionar un problema tan senzill com aquest, hi ha càmeres a tot arreu i en canvi el problema continua”.
Trajectòria
Nascut a Leningrad (avui San Petersburg) el 1961, Victor Kossakovsky es va formar als estudis cinematogràfics de la seva ciutat natal, centre que començaria a dirigir el 1989, després de graduar-se en guió i direcció cinematogràfica a Moscou. Es donaria a conèixer amb ‘The Belovs’ i el 1996 crearia SREDA FILM a Berlín, productora de les seves últimes pel·lícules, reconegudes amb més d’un centenar de premis. ‘Pavel y Laila Tishe!’, ‘Svyato’ i ‘¡Vivan las antípodas!’ són alguns dels títols més destacats de la seva filmografia, objecte de retrospectives al MoMA i al Pompidou.