Lluís Pastor, director dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, investiga i analitza casos de contacte o comunicació entre vius i morts al seu nou llibre, però amb la particularitat que aquesta comunicació, segons els casos que hi apareixen, és provocada pel mateix difunt i el viu n’és el receptor. Pastor ha utilitzat a ‘Comunicación entre muertos y vivos’ (Editorial Odeon) bases de dades de testimonis que han fet altres investigadors i professors d’universitat publicats arreu del món. Ha intentat desgranar els que li mereixien un crèdit, ja que s’han realitzat a partir d’un sistema de validació de testimonis. “Ara es pot detectar si algú està tronat” i en aquest cas “només són testimonis de gent sana que no tenen un problema psicològic d’entrada”, apunta en una entrevista a l’ACN.
Pastor s’endinsa en aquesta investigació des d’una mirada “curiosa” sobre els missatges dels morts i les sensacions experimentades durant la trobada. En concret, recull “contactes o comunicacions amb difunts provocades pels mateixos morts” i s’han descartat així, declara, les persones que han intentat contactar a través d’un mèdium o d’algun altre mitjà. Pastor ha desestimat tots els contactes que tinguin a veure amb somnis, sinó que aquests s’han de produir a través d’alguns dels sentits.
La primera cosa que ha après del treball, apunta, és que la gent que narra aquests contactes “no està enganyant ni estan al·lucinats, no són històries de pa sucat amb oli, sinó que són gent normal. La gent que explica això han viscut allò que diuen, una altra cosa és quina explicació li donem, però ja no hem de dir que està al·lucinada, viu un dol o ha pres algun tipus d’ansiolític”.
Pastor desgrana que hi ha patrons que es van repetint en aquests contactes o comunicacions, ja sigui de casos descrits al Japó, Sudàfrica o Argentina: “El mort apareix en molts casos envoltat de llum, apareix amb l’aspecte que tenia en vida, en un estat gasós, la comunicació és tremendament curta i dura només uns segons”.
Descriu que, segons els testimonis analitzats, es repeteixen alguns missatges com per exemple: “Estic bé”, “estic en contacte amb la família” i “no puc estar molta estona comunicant”. “Hi ha elements que es repeteixen i fan que sospiti que, més enllà d’al·lucinacions personals, el fet que hi hagi un patró comú dona una pista que hi ha un fet que ens afecta com espècie i éssers humans”. Considera que seria positiu que “la gent visqués això amb una certa tranquil·litat i no com un tabú. Es viu com una cosa que no s’explica”, indicat.
Diari personal
El llibre s’ha escrit com un diari personal d’investigació cronològic, en el qual l’autor va desgranant la seva manera de treballar i d’anar escrivint ‘Comunicación entre muertos y vivos’. “El diari acompanya el lector i estic en primera persona relatant la meva recerca”.
Lluís Pastor és director dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, professor d’aquesta universitat i de la Universitat Ramon Llull i en diferents postgraus de la Universitat de Girona. És també director general de l’Editorial UOC. Doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, màster en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i titulat en Direcció i Administració d’Empreses per l’IESE, Universitat de Navarra. És autor de ‘Retòrica Exprés’ (Barcelona: Editorial UOC, 2008), ‘La retòrica antiga’ (Barcelona: Editorial UOC, 2008), ‘Escritura sexy’ (Barcelona: Editorial UOC, 2009) i ‘Funiversity. els mitjans de comunicació canvien la universitat’ (Barcelona: Editorial UOC, 2010).