En el conflicte entre l’ideal de l’art i la seva mercantilització, existeix el passatge Mercader, que allotja la Galeria Zielinsky. Una rellevant sala que ofereix a artistes sud-americans i que ara compta amb unes excel·lents relacions amb d’Uruguai, mostra d’això ens són les exposicions de Martin Pelenur (per primera vegada en solitari al Principat) i de Yamandú Canosa a la Biennal de Venècia d’enguany.
Per fer justícia en l’actualitat hem de parlar del primer, l’artista uruguaià: Martin Pelenur (Buenos Aires, 1977). La galeria Zielinsky mostra l’exposició Cintes: concentració, repetició, deriva. Nosaltres hem volgut parlar amb el creador de les teles que s’hi poden contemplar.
Les obres són composicions fetes amb cinta de pintor. El color de la cinta marca la tela i configura l’obra. En el pla formal, les obres es distribueixen per les tres sales de la galeria agrupades per la seva disposició cromàtica. Com hem d’entendre les obres? De la forma més fàcil, però més complexa. Com un viatge cap al coneixement. D’una manera que la forma i el concepte s’alien. Explorem la idea.
Martin Pelenur, creu en la construcció de l’obra com un procés ideal. “El que faig és intentar visualitzar l’obra abans que estigui feta. Llavors intento generar un codi per fer-la, tres quartes parts del treball és imaginar-me els patrons”. Les seves creacions comencem amb una idea que pas a pas es converteix en quelcom realitzable. Seguint la mateixa lògica que el lector d’un mapa. “El mapa és l’aventura d’anar al fet desconegut però visualitzat a través de la cartografia. Hi ha una anada i una vinguda. Veig una cosa al mapa i llavors vaig a trobar-la en el pla físic. Per mi aquest és el punt de joia. És similar al treball que faig amb les cintes. Penso en com fer una diagonal amb cintes i després miro com fer-ho”.
Però avançant en el temps i la conversa, sabem que la cinta, element i motiu principal de les obres exposades, és un retorn del creador a la seva etapa de formació, concretament als tallers on aprenia les tècniques que utilitza ara. “La cinta com un record dels materials no artístics. Això potser sí que té a veure amb Uruguai, com la falta de recursos ha generat una generació que s’ha format amb allò que tenia a mà“.
Però com queda evidenciat pel discurs de l’artista, Les obres responen a composicions que tenen un paral·lelisme cartogràfic. “Els mapes són una forma de lectura. Jo em quedo sorprès mirant ciutat a Àsia o rius per qualsevol continent. El mapa té un poder d’abstracció fortíssim. Pots viatjar en l’espai. El seu principi no deixa de ser la quadrícula”. Ara, doncs, potser continua l’obra del 2012 Extractor Voyeur, en els dos casos, deixant veure que el resultat de la cerca del coneixement, és l’adquisició, l’aprenentatge.
El coneixement, llavors obté de la comunió entre el pla físic i l’ideal a través d’una escletxa generada per elements repetitius. “Al final la cerca del coneixement és el motor central, la pulsió de tot plegat. Cada u però, sabrà quina és la seva cerca de coneixement. Jo necessito, fer. Caminar, fer quelcom repetitiu. La repetició no és avorrida. Dona forma al coneixement“.
Cintes: concentració, repetició, deriva de Martin Pelenur, és un cant a la pintura i a la voluntat de créixer al seu voltant. A la recerca espiritual d’allò que no tenim i que volem integrar a les nostres vides. Una recerca que no es pot dissimular i s’explicita en la mateixa obra. Així hem d’entendre les seves obres. Com la voluntat de continuar aprenent i aprofundir en l’art, d’acord amb la comunió del fet ideal i físic.
