El Museu Picasso inicia aquest dimarts la commemoració del centenari de la primera donació que el pintor va fer a Barcelona, l’obra ‘Arlequí’, pintada el 1917 en la seva última estada llarga a la ciutat. Retrat de del ballarí i coreògraf Léonide Massine amb motiu de l’estrena al Liceu del ballet ‘Parade’ dels Ballets Russos, la peça va ser la primera obra de l’artista que es va incorporar a una col·lecció pública a tot el món, el Museu de Belles Arts. Per celebrar-ho, el Picasso ha editat una publicació-catàleg que rememora la història del quadre, i convida del 14 al 19 de maig a visitar l’obra amb activitats especials com les actuacions de circ a càrrec d’un arlequí, dues ballarines ‘russes’ i un malabarista per les galeries del museu, entre altres. ‘Arlequí’ és una de les “perles” del Museu Picasso i, a més, exemple d’una figura recurrent en l’obra del pintor.
El Museu Picasso està de celebració amb la commemoració dels 100 anys de la donació per part de Picasso de l’obra ‘Arlequí’. “És un gran esdeveniment, són cent anys d’amistat i complicitat de Picasso amb la ciutat de Barcelona”, ha celebrat el seu director Emmanuel Guignon.
‘Arlequí’ és un retrat de Léonide Massine de l’any 1917 i un exemple del final d’una etapa ‘clàssica’ del pintor. L’artista havia fet amistat amb el ballarí durant la seva estada a Itàlia on es va deixar influenciar per l’art clàssic. S’havien conegut a Roma el febrer d’aquell any, on Picasso es va instal·lar amb la companyia Ballets Russos per preparar el ballet ‘Parade’ que després s’estrenaria a Barcelona, motiu pel qual Picasso acabaria fent el retrat.
Picasso va intentar endur-se aquest i altres quadres a París, però per problemes a l’aduana no va poder, i això acabaria fent possible la donació. Això i la insistència d’un grup d’amics del pintor en la necessitat d’adquirir una obra de l’artsita per al futur Museu d’Art Modern de Barcelona. Ho van intentar el 197 a través d’una col·lecta, però no va prosperar. Un any més tard Ricard Canals va convidar Picasso a participar a l’Exposició d’Art i ‘Arlequí’ va ser una de les obres exposades. Finalment, el mateix artista faria la donació de l’obra, entre el novembre de 1918 i gener de 1919, tot i que per problemes burocràtics no va entrar oficialment al Museu de Belles Arts fins el 1921.
La conservadora en cap del Museu Picasso, Malén Gual, considera quatre arguments pels quals Picasso va donar l’obra. D’una banda, l’obra certificava el motiu de la seva visita a Barcelona (l’estrena de l’òpera ‘Parade’). En segon lloc, era una “reivindicació” de la seva evolució estilística i del camí que emprendria durant els anys vint. En tercer lloc, apunta Gual, l’obra mostra la identificació de Picasso amb l’arlequí, una figura que el va acompanyar al llarg de tota la seva obra, “com un dels molts alter ego” de l’artista. I, finalment, la conservadora també entén que Picasso ‘Arlequí’ és una obra que entronca amb el Noucentisme que aleshores estava “esclatant” a Catalunya.
Amb tot, Malén Gual, creu també que la donació de l’Arlequí’ (“una de les perles del Museu”) va ser fruit de “l’amistat” de l’artista amb una sèrie de pintors catalans de l’època. Aquells que durant un homenatge a les Galeries Laietanes de Barcelona a Picasso, el 16 de juny de 197, ja van començar a gestar la necessitat d’adquirir una obra de l’artista perquè romangués a la ciutat de Barcelona.
Els actes de commemoració del centenari de la donació inclouen una taula rodona aquest dimarts amb participació de Malén Gual, el director de la revista Zirkòlika, Vicent Llorca i el veterà actor i arlequí al Teatro Piccolo de Milà (1959-2017), Ferruccio Soleri. Els passadissos del museu també veuran l’actuació ‘L’Arlequí surt del quadre’ en sessions matinals i, dissabte, també nocturna coincidint amb el Dia dels Museus. Finalment, diumenge s’ha programat tallers familiars de circ i altre cop la representació de l’arlequí i els seus companys recorrent el museu. Tot plegat, per celebrar la figura pintada per Picasso i l’univers de la Commedia dell’Arte.