El Teatre Romea estrena el 18 de maig la seva primera producció pròpia de l’any, una adaptació teatral de l’obra de Stefan Zweig ‘Novel·la d’escacs’ (1941), ‘La partida d’escacs’ al teatre. Adaptada per Anna Maria Ricart i dirigida per Iván Morales, és l’actor Jordi Bosch qui assumeix tots els papers de l’obra. Bosch és el narrador i també la veu dels dos protagonistes de la darrera novel·la de Zweig: un campió mundial d’escacs i el ‘senyor B’, que coincideixen en un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial. ‘La partida d’escacs’ és la història d’una obsessió, “aquelles que t’ajuden a aixecar-te al matí però també poden acabar matant-te”, diu Morales. L’obsessió que es materialitza en el mon dels escacs i que permet malgrat tot al ‘senyor B’ evadir-se de la tortura psicològica de l’amenaça del nazisme, i així sobreviure.
En un exercici interpretatiu ple d’humor i d’humanisme, Jordi Bosch assumeix tots els papers de l’obra sol a l’escenari. L’actor és el narrador d’aquesta història sobre una obsessió: la de dominar ‘el joc de reis’, els escacs. Una obsessió que salva el ‘senyor B’ de la tortura psicològica a la qual el sotmet el règim nazi, però que és també la que el pot acabar perdent.
Tot plegat s’explica en el context d’un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de l’inici de la Segona Guerra Mundial, on hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis. La partida d’escacs en què s’enfronten tots dos és la metàfora de la partida que viu Europa, però també el refugi i l’obsessió malaltissa de ‘senyor B’.
I que és també, un mirall de la “monomania” o obsessió extrema de l’autor Stefan Zweig sobre el caràcter de l’home i el destí de la humanitat. En paraules del protagonista, Jordi Bosch, mostra la intel·ligència de Sweig per a través dels escacs demanar-se quina “utilitat” en treuen els humans de ser “éssers pensants”.
Iván Morales convé que ‘La partida d’escacs’ és la història d’un home que sobreviu, “amb una mirada de desencís cap a una Europa que se sustenta en uns valors que no són del tot certs”. Era el moment previ al descobriment de l’’Holocaust, recorda el director, i en aquest sentit hi ha una personificació de la idea dels “dimonis als quals hem de sobreviure” i de com un “queda ferit”.
Una obra profunda, sí, però també amb els “tocs d’humor” del narrador que observa la situació. Per Morales aquest va ser un dels punts a no oblidar, buscant l’equilibri entre els “punts foscos” de la narració, per trobar un “espai de confort” amb el públic que permetés després tocar les coses més profundes que toca el text.
En definitiva, ha indicat Morales, el seu muntatge vol fer aflorar aquest “viatge interior cap a les emocions”, on conviuen “la joia que a vegades dona una obsessió” (com a palanca vital) i al mateix temps, “els perills” que entranya.
Un viatge que es representa per primera vegada en un escenari català, segons ha remarcat el nou director artístic del Romea, Josep Maria Pou, que aquest dilluns s’estrenava com a mestre de cerimònies en la presentació d’un espectacle en aquest teatre.
Pou ha confiat a “estar a l’alçada i no perdre ni un sol punt” de tota la feina que s ‘ha fet al Teatre Romea en l’etapa de gestió del Grup Focus. “No perdre gens del prestigi i recuperar en la mesura del possible allò que es feia 12 anys enrere i que no s’ha pogut fer en anys de crisi”, ha desitjat Pou.