‘Anna’ és el títol de la intervenció artística que ha portat l’art de Jaume Plensa a Montserrat. L’artista català ha instal·lat al bell mig de l’atri restaurat de la Basílica de Montserrat un cap d’una nena amb els ulls tancats fet de malla de gairebé quatre metres d’alçada. La figura és transparent i, segons Plensa, obliga a una certa percepció visual. L’artista ha explicat que la bellesa de l’obra rau en la relació entre l’interior i allò que passa a l’exterior de la peça, “com la vida”, ha comparat. Jaume Plensa s’ha mostrat molt agraït amb el Pare Laplana per haver-li fet l’encàrrec després que aquest s’enamorés de la seva obra en una exposició de la Bienal de Venècia d’ara fa quatre anys. La intenció és que la instal·lació de Plensa sigui a Montserrat de manera temporal.

Hi ha obra de Jaume Plensa arreu del món, i Montserrat s’ha erigit aquest divendres com un dels nous escenaris on el públic pot veure les creacions de l’artista barceloní. L’atri que dona accés a la basílica ha estat l’espai triat per acollir ‘Anna’, una escultura de fil d’acer inoxidable de quatre metres. El Pare Laplana, l’ideòleg de la presència de Plensa a Montserrat, no va posar cap condició a la creativitat de l’artista, més enllà de la idea que volia un cap de malla com el que havia vist anys enrere en una església de Venècia durant la Bienal. “A mi això també em va semblar molt adequat per l’espai”, ha dit l’artista, i va crear ‘Anna’ amb la idea que la peça no ocultés res, fer-la transparent. Per tant, Plensa ha explicat que va entendre la peça “no com un obstacle, sinó com un punt d’energia que abraça no només allò que l’ajuda, sinó també allò que la pertorba”.

“Vaig triar el retrat d’aquesta nena que té una bellesa molt mediterrània, molt suau, perquè combinava molt bé amb la forma dels arcs de l’atri”, ha explicat l’artista. De fet, la primera vista que té el públic de l’obra és a través dels arcs, “que et conviden a entrar”. “L’atri és un espai on es barreja allò més humà amb allò més sagrat”. “Encara ens trobem a la frontera, i a mi aquests territoris m’encanten, perquè són espais on comparteixes el cos i l’ànima”, ha destacat Plensa. “Un vincle màgic i misteriós, que no se sap mai on s’acaba trobant”, ha apuntat.

L’interès de la peça, per Plensa, és la voluntat de reflexió de cadascú com a individu terrenal, que té una espiritualitat que mai acaba d’entendre. L’artista ha recordat que moltes vegades el més important a la vida acaba essent “allò més invisible, allò que no es veu”. “Per mi és una contradicció molt interessant, perquè la nostra vida pot ser molt material, però al capdavall allò que angoixa o alegra són coses immaterials com l’amor o l’odi”, ha dit.

Montserrat com a lloc màgic 

Sobre Montserrat, Jaume Plensa ha dit que “hi hagi o no un monestir, hi ha llocs al món que tenen una energia estranya o misteriosa”. “No importa de quina religió siguis, però aquí hi ha alguna cosa que t’atrapa, i això és molt excitant per a mi”. El creador també ha recordat amb enyorança que quan era petit visitava sovint Montserrat amb el seu pare.

L’artista també ha reflexionat sobre l’elitisme del món de l’art i el fet que s’hagi anat distanciat de la gent. “L’estudi et protegeix, t’embolcalla, però quan surts fora i instal·les la teva obra en llocs que no estan pensats per acollir art, s’estableix una relació interessant amb un públic que d’entrada no esperava veure l’obra”. “S’aprèn molt observant”, ha afegit.

Plensa també ha parlat sobre la seva tria per la figura femenina en la seva obra. “Sempre he pensat que la memòria és femenina. I el futur també. La dona és qui engendra el futur”, ha destacat. En aquest escenari, l’home és simplement “un accident simpàtic”, ha matisat. Per aquesta raó, la seva decisió és utilitzar només models femenines joves en edats en què “la bellesa és molt fugaç”. En els darrers quinze anys ja ha retratat una quarantena de joves, que són com l’Anna, una nena de Barcelona.

La visita a Montserrat per veure l’obra de Jaume Plensa es pot completar amb una exposició gràfica de peces de l’artista al Museu de Montserrat. Aquesta mostra es podrà veure fins el 3 de novembre.

Nous projectes arreu del món

L’artista no para i aquest any estrenarà diverses instal·lacions arreu del món. Entre elles, Plensa n’ha destacat una a la Haya, una altra davant el Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg i una a Los Angeles, als Estats Units. Plensa també ha parlat d’una instal·lació “molt gran a l’aigua” que s’inaugurarà properament a la Ciutat de les Arts de València. L’artista també ha explicat que està a punt de començar dos projectes més que el mantindran enfeinat almenys per dos anys vista. Es tracta d’una instal·lació feta a partir de marbre blanc que es podrà veure a l’entrada d’un museu de Michigan (Estats Units). L’altra serà un cap que fa el senyal del silenci de 22 metres d’alçada al mig del riu Hudson de Nova York i que s’estrenarà el setembre del 2020.