Dissabte 21 Setembre, 2019

Que comenci la segona ronda

Diuen que les eleccions i votar són ‘la festa de la democràcia’ i la màxima expressió d’aquesta. Vist així, Espanya hauria de ser un país radicalment i profundament democràtic, ja que si alguna cosa ha fet la ciutadania espanyola en els últims anys, ha estat votar. Fa poc més de 10 dies les urnes escollien a Pedro Sánchez com a guanyador de les generals, Vox entrava al Congrés i ERC guanyava a Catalunya amb més d’un milió de vots.

Així doncs, queda tancat un primer capítol electoral, per començar-ne un de doble ja mateix. Eleccions municipals per una banda, i les europees per l’altre. I no oblidem que el judici de la ignomínia encara s’està celebrant i centenars de causes judicials repressives segueixen obertes. Amb tot això, arriba un nou escenari de configuració de nous espais, de renovacions de confiances i canvis de lideratges. No és quelcom menor, però potser la saturació i la intensitat política dels últims anys ja no ens deixa veure ni valorar les coses pel seu pes real, m’explico:

Les eleccions municipals són fonamentals pel teixit independentista, no oblidem als centenars d’alcaldes que vam tenir disposats a desobeir per tal de tenir centres de votacions oberts l’1-O. La desobediència en aquest sentit va ser massiva perquè el volum d’alcaldes de les files independentistes era i és massiu, i això cal renovar-ho. Crec que aquest punt té poca discussió.

I després les eleccions europees, que ja han començat amb polèmiques innecessàries. Situacions confuses on l’estat espanyol s’ha vist obligat a acceptar la candidatura amb tres persones a qui considera fugades, però que gràcies a la racionalitat jurídica d’altres estats europeus, aquests tres representats segueixen lliures. En resum, tornem a tenir dues llistes d’excepcionalitat democràtica: Una encapçalada per un pres polític que porta més de 500 dies entre reixes per organitzar un referèndum, i una altra amb un exiliat polític que imparteix conferències al cor d’Europa però que no pot tornar a casa seva.

Tornem a les urnes rodejats de repressió, amenaces, amb el fantasma de l’extrema dreta que ja té cara i amb un projecte de país nou com a única solució de vida digna. Ens han donat per acabats desenes de vegades, impossible oblidar el mític “El procés ha muerto” d’Ana Rosa o d’altres editorials cavernícoles. Tornem a ser cridats a urnes per decidir quin projecte és aquell que ens representa en major mesura, sense oblidar que tots els espais independentistes no seran presents a europees i per tant, legítimament, molta gent pot no anar a votar.

Deia al principi que votar pot ser interpretat com a símbol de democràcia, i en certa mesura pot arribar a ser cert. Però en la situació actual on tenim presos, exiliats i milers de represaliats de la societat civil, justament el que tornem a votar a les urnes és si ens representa un projecte democràtic que defensa els drets fonamentals o un d’altre que enarbora la repressió.

5,225FansM'agrada
944SeguidorsSeguir
15,484SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca