El “cordó sanitari” per aïllar l’extrema dreta també es podria dibuixar a Europa. De fet, serà la màxima del pròxim 26-M. El dic de contenció contra el neofeixisme que creix a moltes regions europees i la corresponent representació d’algunes formacions dels estats membre es construirà a partir de la confluència de les diferents línies discursives dels partits en campanya. Ja és recurrent parlar de l’auge de l’ultra dreta i com aquest fenomen significa una amenaça constant alhora que empenta a la regressió dels drets fonamentals de les dones, però ara hi ha l’oportunitat de transportar el múscul del feminisme del carrer a les institucions europees. Tot i això, amb aquesta amenaça que aixafa i asfixia els talons es disparen totes les alarmes. La reproducció de pactes a l’andalusa preocupa, fins i tot, al grup dels liberals europeus (ALDE), motiu pel qual Macron ja va tocar el crostó a Rivera. De fet, segons alguns baròmetres, l’extrema dreta pot seure en el 30% de les cadires del Parlament europeu.

Aquesta última legislatura ha estat marcada per polítiques regressives com a Polònia i a Hongria, on les derives autoritàries han frenat els drets de les dones. A l’altra cara de la moneda hi ha Irlanda, on 9 dones al dia es desplaçaven fins al Regne Unit per poder avortar i ara ja ho poden fer al seu país. En aquest context, cinc candidates catalanes de formacions amb representació a Europa s’han posat les ulleres liles de la campanya Feminist Europe, que ja és plataforma. Amb el lema ‘Construïm el futur d’Europa amb mirada feminista’, la iniciativa impulsada per la Fundació Aroa i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs ja té el suport de més de 400 entitats. És per això que dimecres passat van organitzar el primer debat en clau feminista per poder exposar les polítiques concretes sobre gènere que poden transportar al Parlament Europeu.

El diàleg entre les representants ha estat marcat per dades esfereïdores com les de l’abismal bretxa salarial (36%) –que encara que aquesta igualtat sigui reconeguda als tractats europeus des de l’any 1957 no s’aplica-; per propostes com l’educació en perspectiva de gènere per evitar conductes masclistes o la preocupació entorn la feminització de la pobresa. Aquestes denúncies són, doncs, compartides. Elisabeth Nebreda (Ara Republicas), Erika Casajoana (Lliures per Europa), Laura Ballarín (PSC) i Marta Junqué (En Comú Podem) hi han debatut sense massa discrepància. La moderadora del debat, Tània Verge, només començar, ha excusat l’absència del PP, símptoma del compromís dels populars entorn el feminisme. Tot i això, el dret a l’avortament a tot Europa i la tolerància 0 amb aquelles organitzacions o partits que ataquen els drets de les dones també han esdevingut vies en comú entre les quatre candidates, en un debat ric i prou intens.

Vox a Europa i el gir discursiu de C’s

Qui també ha participat en el debat ha estat la diputada Susana Beltrán, en representació de C’s. “Jo porto dades positives”. Aquest gir discursiu –en una intervenció emmarcada pel feminisme liberal recentment polemitzat pels taronges- marca un abans i un després en les propostes de les candidates. De fet, és el reflex de la veu de la discòrdia en molts aspectes del feminisme a tots nivells, com és el cas de la proposta de legislació dels ventres de lloguer. Beltran treu pit i subratlla que “estem superant la representació de Finlàndia i Suècia” mentre que alava els resultats en clau de representació femenina de les últimes eleccions espanyoles. Tot i això, sí que creu que “les dones no ocupen llocs de responsabilitat amb la mateixa proporció que ho fan els homes”. No convencent les seves companyes amb el canvi de to i d’opinions –fins aleshores bastant unànimes entre les candidates-, la sorpresa arriba quan Beltran posa en relleu les propostes de “les polítiques de gènere d’Andalusia”. A més, l’exvicepresidenta de Societat Civil Catalana, assegura que el model impulsat a la comunitat autònoma (un òrgan consultiu) pot ser traslladat en l’àmbit europeu, sense mencionar com la formació ha posat la catifa vermella a l’extrema dreta de Vox i ha donat pas a la persecució de funcionaris que treballen per fer front a la violència masclista a Andalusia.

La primera reacció -i el primer dard- és el de la candidata del PSC, agrupats al S&D-, que assegura que “el 36% de representació no és una bona notícia perquè no és una dada positiva” respecte a les declaracions de Beltran. La segona resposta la protagonitza Marta Junqué, qui ironitza, incrèdula, amb la intervenció de la representant de Cs: “Interessant donar suport als partits d’extrema dreta i posar l’exemple de Vox”, marcant posicions clarament oposades.

#Metoo, també dins del Parlament Europeu

Els punts d’entesa tornen a arribar al debat entre les candidates quan surt el reconeixement al moviment #MeToo, que gràcies a la seva transversalitat es va filtrar dins del Parlament Europeu l’any passat. Les impulsores, que també s’han reunit amb el president de la institució Antonio Tajani, van posar com a condició dur a terme formacions en perspectiva de gènere per als eurodiputats dels diferents grups. Nebreda agraeix la tasca i reconeix que “hi havia gent de tots els grups europarlamentaris”, encara que en les esmentades formacions només hi participessin 44 dels 750 diputats. Sorprenent que, un cop més, el feminisme liberal de Ciutadans no s’hi acostés.