Hamas, que controla la Franja de Gaza, i les autoritats d’Israel han acordat aquest dilluns de matinada un alto el foc que, almenys de moment, ha posat fi a 48 hores d’atacs, durant els quals la zona ha patit nivells de tensió inèdits des de l’ofensiva del 2014. Prop d’una trentena de persones han perdut la vida.

Els mitjans locals han informat que hi ha un alto el foc a la zona des de les 4.30 (hora local) i la jornada s’ha llevat amb calma a la frontera de Gaza. El Govern israelià no s’ha pronunciat oficialment, però l’Exèrcit ja ha anunciat l’aixecament de les restriccions a la zona sud d’Israel, la més castigada pel llançament de coets, segons ‘Haaretz’.

Segons les Forces de Defensa israelianes, les milícies palestines han disparat des d’aquest dissabte 690 coets, 240 dels quals han estat interceptats. Quatre civils han perdut la vida al costat israelià, segons aquest balanç oficial, que compta també amb les repercussions que els atacs han tingut en el dia a dia de la població civil.

Israel ha respost l’amenaça amb una cascada de bombardejos i l’assassinat selectiu d’un alt càrrec de Hamas -el primer d’aquest tipus des del 2014-. En concret, l’Exèrcit ha reconegut atacs contra 350 objectius de Hamas i Jihad Islàmica, si bé les autoritats palestines han denunciat també amenaces sobre la població civil, en un territori on viuen uns dos milions de persones.

El Ministeri de Sanitat de Gaza ha confirmat a última hora d’aquest diumenge dues víctimes més pels atacs israelians i ha elevat a 25 el nombre total de morts en aquests dos dies de violència. En aquesta llista hi figuren diversos nens, segons l’agència de notícies WAFA.

Debat polític 

El líder de Hamas, Ismail Haniyeh, havia expressat aquest diumenge la seva disposició a acordar un alto el foc sempre que Israel estigués igualment disposat a cessar els atacs sobre l’enclavament palestí. “El retorn a la ‘calma’ és possible i depèn del compromís de les forces ocupants amb un alto el foc complet, en particular pel que fa a les marxes populars pacífiques”, va afirmar en un comunicat.

Finalment, les parts haurien arribat a un acord que permetria, entre altres qüestions, que les organitzacions humanitàries poguessin brindar ajuda als ciutadans de Gaza afectats pels últims bombardejos. Israel també hauria accedit a restablir les 12 milles nàutiques com a límit per a la pesca pel que fa a la Franja.

El líder de l’oposició israeliana, l’antic cap militar Benny Gantz, ha acusat el primer ministre, Benjamin Netanyahu, de “rendir-se al xantatge de Hamas i de les organitzacions terroristes”, exemple d’una crítica que al Govern també li arriba de teòrics aliats, principalment de l’espectre polític més conservador.

Bezalel Smotrich, que pot ser el possible ministre de Justícia del nou gabinet, ha assegurat que “tècnicament parlant, la ronda sobre Gaza hauria d’haver acabat amb 700 terroristes morts (un per cada coet) i amb danys massius a Hamas”. “No podem permetre’ns que un milió i mig de ciutadans hagin d’anar a refugis cada poques setmanes”, ha advertit a Twitter, segons ‘Haaretz’.

Crida internacional

El president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, ha ordenat al seu representant a les Nacions Unides que estudiï demanar una reunió d’emergència del Consell de Seguretat de l’ONU per frenar els atacs israelians, perquè considera que l'”horrible silenci” de la comunitat internacional “encoratja” aquest tipus d’ofensives.

Israel, mentrestant, ha rebut el suport explícit del seu principal aliat. “Al poble de Gaza: aquests actes terroristes contra Israel no us portaran més que misèria. Acabeu amb la violència i treballeu per la pau”, ha assenyalat a Twitter el president dels Estats Units, Donald Trump.

El mandatari nord-americà, que no ha escatimat gestos cap al Govern israelià des de la seva arribada a la Casa Blanca, ha emplaçat els palestins a abstenir-se de qualsevol acte de violència: “Donem suport a Israel al 100%, així com la defensa dels seus ciutadans”.