Fa uns mesos, el moviment dels Gillets Jaunes o Armilles Grogues a França ocupaven una quantitat considerable de temps als informatius i de pàgines a la premsa. Com a reacció a les polítiques antisocials del govern d’Emmanuel Macron, i amb l’impost sobre els combustibles com a espurna que va fer acabar d’encendre les protestes, va néixer, el passat novembre, un moviment popular que va ocupar contundentment “les rues” de l’estat del nord, convertint-se en una qüestió ben present en el debat i opinió pública. A més, en el cas de Catalunya, aquesta presència encara es va accentuar més pel paral·lelisme de la seva aparició amb la falta d’un rumb estratègic clar de l’independentisme.
Ara bé, tot aquest impacte mediàtic i social dels Gillets de mesos enrere s’ha anat diluïnt. Si bé no està exclòs completament dels continguts informatius, l’espai que es dedica a les mobilitzacions en territori francès s’ha reduit, a la vegada que una part del suport intern del moviment ha desaparegut. Alguns sectors de la població francesa simpatitzants dels Armilles Grogues, després de certes cesions del govern i de l’assetjament i desprestigi constant incentivat pels poders de l’statu quo, han deixat de fer costat a les protestes i a les accions dutes a terme pels Gillets. Cal dir que això, sense estar sobre el terreny, és díficil de saber del cert, i no es pot descartar del tot que aquesta pèrdua de simpaties fos menys important del que els mitjans afirmen.
I són precisament aquestes dues tendències, la presumpta reducció del suport popular i de la cobertura mediàtica, les quals es retroalimenten, les que estan facilitant cada cop més la brutalitat i impunitat de la policia francesa. Per això, per intentar lluitar contra la invisibilitat dels Gillets Jaunes, és necessari exposar algunes situacions de les quals és difícil assabentar-se a través dels mitjans tradicionals.
Per una banda, cal parlar del tracte que reben els manifestants per part de les “forces de seguretat”. Els abusos per part de la Police Nationale en les protestes són una constant: ús habitual de gasos lacrimògens, ús desproporcionat de la força, intimidació, atacs contra parts del cos vitals… Podríem fer-ne una llarga llista, però és probable que exemplificar-ho faci més justícia a la magnitud del problema:
Chaos in Paris today as police charge at anti-government protesters and attack them with batons. Has this been on the BBC yet? pic.twitter.com/T31bvCd5Of #GiletsJaunes #MayDay
— Richard Wellings (@RichardWellings) May 1, 2019
Ben anniversaire ! #GiletJaune #GiletJaunes #GiletsJaunes #RIC#YellowVests #chalecosamarillos #Gelbewesten#droitsdelhomme #Amnestyinternational #ViolencesPolicieres#1Mai #BenallAnniversaire #Benalla pic.twitter.com/hTI2wGTau1
— LesGiletsJaunes.fr (@GiletsJaunesFr) May 1, 2019
https://twitter.com/JackDunc1/status/1122075394499280896
https://twitter.com/kutluharun2/status/1124042176382550020
Aquí només hem inclòs tres vídeos, però cal dir que a través de les xarxes se’n poden trobar molts més, els quals són igual o més durs. Cal dir també que els anteriors tuits donen visibilitat a accions de la policia contra els manifestants, però les vulneracions contra la llibertat de premsa també són habituals. Un altre cop, us deixem algunes imatges que així ho corroboren:
ACTO XVI – GILETS JAUNES – BORDEAUX
Stéphanie Roy, periodista de medios alternativos, de grandes coberturas en París se trasladó a Bordeaux para cubrir el Acto XVI, así la saca la gendarmería de Macron. Libertad de expresión y diálogo.
Cretinos. pic.twitter.com/fYev3hYccY— La Nave Comunica (@lanavecomunica) March 2, 2019
https://twitter.com/ChalecosAmarill/status/1119628576339431426
Un cop exposat tot això, és necessari incidir en una qüestió. És innegable la duresa amb la qual actuen alguns sectors dels Gilletes Jaunes, i s’ha de dir que les agressions contra periodistes per part d’alguns membres del moviment, que argumenten la col·laboració mediàtica amb els poders estatals, també han existit. Però hi ha una diferència fonamental: els Armilles Grogues no estan controlats per l’Estat francès, cosa que sí que passa en el cas de les Compagnies Républicaines de Sécurité (antidisturbis francesos). D’aquesta manera, les responsabilitats pels abusos de poder de les forces de seguretat, les quals disposen legalment del monopoli de la força, haurien de ser assumides de forma immediata per les institucions governamentals.
Mentrestant, però, la repressió segueix. Segons les dades publicades l’11 de març pel diari Révolution, el Ministeri de l’Interior francès hauria informat de més de 8.000 detencions (a les quals en podriem sumar, entre d’altres, 200 més produïdes el passat 1 de maig) i 1.800 condemnes (entre les quals hi trobariem 316 ordres de presó incondicional) en aproximadament quatre mesos de mobilitzacions. A més, 2.000 persones haurien resultat ferides, 18 haurien perdut mans i 5 més haurien perdut algun ull, en moltes ocasions a causa de l’utilització de les pistoles “flash-ball”, i·legals en la majoria d’estats europeus. En el cas del model utilitzat per la policia francesa, anomenat LBD 40, aquest dispara projectils de goma de 40 mm a una velocitat de fins a 100 metres per segon. Però hi ha una xifra que no podem excloure de les conseqüències de la repressió, i és que, segons dades confirmades pel govern francès, fins el mes de gener de 2018, almenys 11 persones haurien mort durant les protestes dels Armilles Grogues.
La majoria de dades exposades en l’anterior paràgraf són força anteriors a la data actual, i, tot i ser difícil trobar dades oficials, és sabut que el nombre de víctimes de la repressió policial han augmentat. Tot i això, els Gillets Jaunes segueixen als carrers de França, invisibilitzats o criminalitzats pels mitjans de comunicació tradicionals, i les forces de seguretat de l’Estat francès segueixen actuant impunement. No deixem que passi.
