Swab parla amb Marlise Jozami

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Marlise Ilhesca Jozami, periodista especialitzada en política internacional, curadora i col·leccionista d’art, és vicepresidenta de la Fundación Foro del Sur i editora a Archivos del Presente y del capítulo argentino de Foreign Policy.

A Brasil va produir i va ser curadora d’exposicions no comercials tals com “Miles Davis” (coproducció amb la Cite de la Musique); “Estética Punk” (coproducció amb el Festival de Arles); “Argentina Hoy” (primera plataforma de divulgació a Brasil de l’art contemporani argentí); “Obra Gráfica de Antonio Berni” i “Arte Américas” que va reunir 100 artistes de 63 països. A més, és assessora internacional de BIENALSUR – Bienal Internacional de Arte Contemporáneo de la América del Sur, esdeveniment realitzat simultàniament a més de 20 països.

A França va impulsar la creació del Comité Latinoamericano del Centro Pompidou, del qual és mecenes, havent-hi donat importants obres perquè l’art argentí estigués representat en aquella col·lecció.

És directora de la Fundación del Museo Reina Sofía de Madrid, membre del patronat del Museo Reina Sofía i membre de “Vivre en Couleurs”, programa de col·leccionistes de la Fundació Cartier.

Què representa l’art jove al panorama internacional?

És l’expressió d’un món que canvia cada dia a una velocitat impressionant. Són els que expressen tendències que superen fronteres. Són els que més experimenten.

Quin futur té l’art contemporani a un món on prima la tecnologia i la immediatesa?

La tecnologia ja és part de la creació artística contemporània. No només com a mitjà d’expressió però com a forma cognitiva de viure l’experiència artística.

Quin és el paper que han de representar els comissaris i els col·leccionistes a una fira d’art?

L’operació comercial és innegablement l’inters principal d’una fira d’art però els comissaris poden col·laborar amb les galeries a fi d’oferir al públic la possibilitat d’apreciar cada obra independentment de l’acumulació d’imatges.

Aquesta és fins i tot l’estratègia més hàbil per a promoure l’adquisició i generar interès amb nous col·leccionistes.

Què diferencia Swab Barcelona d’altres fires? Què pot aportar Swab Barcelona al món de l’art que una altra fira no pugui?

Sobretot la vitalitat d’una ciutat que avui és referència al món per la innovació i un «hub» de la creació contemporània europea.

Per tant, quines són les raons per les quals el públic hauria de visitar Swab?

Perquè no visitar-la és perdre la possibilitat de descobrir expressions artístiques que segurament creixeran a l’escena internacional.