Pau Miró, dramaturg del text juntament a Munt, ha apuntat que si es compara el ‘Dogville’ original i aquest adaptació, la pel·lícula parla del mal i és “una mena de paràbola postmoderna i religiosa amb paral·lelismes de la vida de Jesús amb la vida de la protagonista”. Mentre, l’adaptació s’apropa més cap “a la nostra hipocresia. Aquesta història reflexiona sobre la hipocresia”, ha assegurat. I això s’articula a través d’una desconeguda que necessita ajuda i arriba a un poble, i el preu que ha de pagar perquè l’ajudin és l’explotació “que arriba a límits molt bèsties”.
Pau Miró també ha assenyalat que una de les especificitats que ha fet Sílvia Munt a ‘Dogville’ s’enfoca cap al paper de la dona, la seva explotació i les diverses formes que adopta la cultura de l’abús en la dona”. De fet, Munt ha recalcat que tenien ganes de presenta una dona “diferent, fràgil i a la vegada forta que no és simplement un objecte bonic”, sinó amb “totes les seves arestes, dificultats i obsessions”.
Actors
Bruna Cusí i David Verdaguer protagonitzen aquest drama i els acompanyen a escena Andreu Benito, Joel Bramona, Anna Güell, Andrés Herrera, Josep Julien, Lluís Marco, Áurea Márquez, Albert Pérez, Jaume Solà i Alba Ribas.
L’actriu Bruna Cusí, la protagonista del muntatge, ha explicat que és “un personatge jove que vol creure en la societat però des de la ingenuïtat del món. És un personatge que ve d’un origen i una família podrits i busca en aquest nou poble una família de veritat que l’ajudi”. Cusí creu que el que interpreta és “un personatge més tràgic que el de la pel·lícula”.
Pel que fa la posada en escena, volien que tot passés dins d’un centre cívic. És un lloc on es reuneixen tots els membres del poble que tenen un líder. “El que es veu en vídeo i en pantalla són coses que han passat fora del centre cívic”.