El Govern retorna les restes del maqui italià Elio Ziglioli als seus familiars

La consellera Capella apel·la a què la nova llei de memòria història permetrà retirar els símbols feixistes de Catalunya

La Generalitat ha retornat a la família del maquí italià Elio Ziglioli les seves restes. 70 anys després del seu assassinat per les tropes franquistes, durant la Guerra Civil, les seves despulles tornaran al seu poble natal, Lovere. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit l’acte d’entrega de les restes, al que han assistit familiars de l’Elio que han agraït un retorn pel qual ja havien perdut l’ “esperança”. Durant l’acte, la consellera ha denunciat que encara queden moltes persones enterrades “a les cunetes” i ha subratllat que “la memòria serveix per recordar el perill dels postulats antidemocràtics que encara ens amenacen”. A més ha insistit en que amb la nova llei de memòria històrica s’acabarà amb els símbols feixistes de les places i pobles de Catalunya.
Les restes viatjaran amb vaixell fins al municipi natal de l’Elio on el proper dilluns 13 de maig li faran la cerimònia de comiat. Roberto Ziglioli, descendent de l’Èlio, ha reconegut que és un “miracle” haver pogut recuperar el seu cos després de tant de temps. Elio Ziglioli va ser detingut, torturat i executat per la Guàrdia Civil. Va morir pels voltants de Sant Llorenç del Munt d’un tret a la cara que li va destrossar la mandíbula. Tenia 22 anys.

No identificat

Elio Ziglioli va ser identificat gràcies al Programa d’identificació genètica de la Generalitat. Va marxar del seu poble l’any 1948, amb 21 anys. La família li va perdre el rastre i mai més no en va saber res. L’any 2010, però, l’Ajuntament de Lovere va rebre un correu electrònic des de Catalunya. L’historiador de Sant Celoni Javier Argimiro preguntava si encara quedava a la vila algun familiar “d’un tal Elio Ziglioli”. La setmana següent, un familiar va respondre el correu.

Argimiro s’havia topat amb el nom de Ziglioli per casualitat mentre feia un treball d’investigació sobre Quicó Sabaté. Havia trobat una petita referència del jove italià en una publicació del periodista i historiador Antonio Téllez. També havia descobert que Jordi Guillemot, bloguer i estudiós sobre Sant Lloreç del Munt, havia aconseguit reconstruir els últims dies de Ziglioli a través de testimonis orals.

Paral·lelament, l’historiador celoní va trobar un certificat de defunció d’un home amb nom i cognoms “desconeguts” que havia mort a la carretera de Terrassa el 3 d’octubre de 1949 “aparentant tenir uns 25 anys d’edat”. Oficialment, la causa de la defunció va ser una “hemorràgia traumàtica”. El cadàver va ser enterrat el 4 d’octubre a la fossa situada a la zona d’extramurs del cementiri de Castellar del Vallès, on s’inhumaven persones d’altres religions o considerades desafectes pel règim. Les dates, els fets i la fotografia que acompanyava el document coincidien amb la informació obtinguda fins al moment sobre Ziglioli.

La família va col·laborar de seguida en la investigació. Enrica Volpi, neboda de l’Elio, va inscriure el cas al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat. El Govern català va posar en marxa l’any 2017 el Pla de fosses, que permet fer excavacions d’ofici. La intervenció a Castellar del Vallès va ser considerada prioritària.

Desenterrat i identificat

Els arqueòlegs van excavar la fossa de Castellar durant l’estiu del 2018 i hi van trobar dos cossos sense identificar, un dels quals tenia la mandíbula destrossada i corresponia a un home jove. El Programa d’identificació genètica ha permès determinar que es tracta d’Elio Ziglioli. L’ADN coincideix amb la genètica de l’Enrica Volpi.

Los Primos

Elio Ziglioli formava part d’un grup de vuit maquis conegut com Los Primos. Van sortir de Tolosa de Llenguadoc i van entrar a Catalunya a principis de setembre de 1949. El grup es va refugiar dies després al barranc de Santa Bàrbara, a Sant Llorenç del Munt, prop del Mas del Castell de Castellar del Vallès.

Segons la recerca de Jordi Guillemot, l’Elio va anar a comprar queviures a Matadepera la tarda del 28 de setembre de 1949 per proveir el grup. La Guàrdia Civil va rebre un avís i el va detenir. Duia documentació falsa, 335 pessetes, 285 francs, un quilo de botifarra, un quilo de cansalada i cinc barres de pa. L’informe policial diu que va ser “estrechado a preguntas”, però en realitat va ser torturat de forma salvatge.

L’endemà, els agents van portar el jove al Mas del Castell per si els masovers el reconeixien o havien gosat ajudar-lo. Anava brut, emmanillat, orinat i ple de contusions. El noi implorava un got d’aigua. “Déle agua a éste, déle”, va exclamar el cap dels policies. La masovera, coneguda com la Lola del Castell, li va portar un got d’aigua, però el noi no el va poder agafar perquè les mans li tremolaven. La mateixa Lola el va haver d’ajudar a beure.

Els agents van interrogar la masovera, però no hi van trobar cap relació amb el maqui i van acabar marxant del Mas. La dona, de lluny, va sentir el tret mortal que va acabar amb la vida de l’Elio.

“Eren els seus principis”

Durant l’acte d’homenatge, Volpi, ha subratllat que malgrat que el feixisme havia acabat a Itàlia després de la segona guerra mundial, l’Elio va voler lluitar “per la llibertat” el que suposa “un orgull immens”.

Segon cos no identificat

A banda de l’Èlio, en la fossa s’ha trobat un segon cos que no ha pogut ser identificat, però que aquest dijous s’ha volgut enterrar “dignament”. En aquest sentit, durant els parlaments, la consellera Capella ha fet una crida als familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil a inscriure’s en el cens. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a una base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, només uns 2.000 han donat una mostra genètica.

El Programa d’identificació genètica ja ha permès identificar cinc víctimes: Elio Ziglioli de la fossa de Castellar del Vallès i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles de la fossa del Soleràs.

Una lluita encara present

El Govern va posar en marxa el 2017 el Pla de fosses, que estableix i prioritza un calendari d’excavacions amb l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica. A Catalunya hi ha 517 fosses localitzades i se n’han obert 42, 17 de les quals l’últim any i mig, a partir del Pla de fosses. Per aquesta raó, ha insistit la consellera, “obrim les fosses per tancar dols”, però també per lluitar contra “el feixisme”. En aquest sentit, ha subratllat, “serveix per recordar el perill dels postulats antidemocràtics que encara ens amenacen, avui tenim un partit que defensa mateix els postulats que defensaven els que van arrabassar la vida a milers de persones”

La llei de memòria històrica

Capella ha lamentat els símbols “antidemocràtics” que encara són presents pels carrers catalans i que hi ha “qui ho exhibeix sense impunitat”. Per aquesta raó, ha assegurat que des del Govern “no ho acceptarem per dignitat i respecte a les famílies” i ha assegurat que amb la nova llei de memòria històrica es lluitarà contra això. “Facultarà a la Generalitat per retirar la simbologia feixista i, si convé, anirà més enllà perquè no puguin ser exhibits amb impunitat pels carrers”, ha assegurat.

5,233FansM'agrada
910SeguidorsSeguir
15,420SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca